Caduceu
De Viquipèdia
La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa una branca d'olivera amb dos brins de llana. Aquest símbol originari s'ha anat substituint successivament per dues cintes blanques i després per dos serps entrellaçades i mirant-se cara a cara. La branca d'olivera es va convertir finalment en una vara amb puny i dues ales esteses.
Segons la mitologia grega, Hermes (Mercuri, en la romana) va fer una lira d'un closca de tortuga i la seua música va agradar tant al déu Apol·lo que li va fer l'ambaixador dels déus. On vullga que anara Hermes portava amb si el caduceu com a vareta màgica. Les seues obligacions incloïen portar missatges als déus i promulgar assemblees. Una vegada va separar Hermes dos serps que estaven barallades en mortal combat; des de llavors va començar a repartir missatges entre enemics i la vareta es va convertir en símbol de neutralitat.
Hermes també presidia l'acte del coit, i potser per aquesta raó el caduceu porta dos serps: mascle i femella; no obstant, per als que veneraven el persa Zoroastre (Zaratustra) les dos serps representaven el déu Ormazd i a l'esperit malèfic Ahriman. A més de pacificador, Hermes era déu dels mercats, patró del comerç i del joc de daus. Amb la seua fascinadora eloqüència convencia que el mal era el bé.
El caduceu no es va començar a usar com a emblema de la medicina fins que l'aristòcrata William Butts, metge del rei Enric VIII d'Anglaterra el va incloure en el seu escut nobiliari; tres segles més tard, la Casa Editorial de Llibres Mèdics, J. S. M. Churchill, va adoptar el caduceu com a emblema. En 1856, el Servei de l'Hospital de la Marina (EUA), antecessor de l'actual organisme de la Salut Pública, va pensar que el caduceu seria un bon símbol per a significar el caràcter no combatent de la classe mèdica. Finalment en 1902 va ser adoptat oficialment pel cos mèdic de l'Exèrcit dels Estats Units, en substitució de la Creu de Sant Joan.
