Cacau
De Viquipèdia
| Cacau | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Arbre del cacau amb fruits |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||
| Theobroma cacao L. |
El cacau són les llavors grasses seques i parcialment fermentades del cacauer o arbre del cacau Theobroma cacao L., nom científic que rep l'arbre del cacau. Theobroma, en grec, significa 'beguda dels déus'; cacau ve del Nàhuatl cacahualt.
S’utilitza per a fer xocolata. Aquest mot també es fa servir per denominar el cacau en pols, la pols seca que s’obté molent els grans i extraient-ne la mantega de cacau.
Taula de continguts |
[edita] Països productors
El cacau es conrea principalment a Àfrica de l'Oest, Amèrica Central, Sudamérica i Àsia. Segons la producció anual, recollida per la UNCTAD per a l'any agrícola 2005/06, els vuit majors països productors del món són (en ordre descendent) Costa d'Ivori 38%, Ghana 19%, Indonèsia 13%, Nigèria 5%, Brasil 5%, Camerun 5%, Equador 4% i Malàisia 1%. Aquests països representen el 90% de la producció mundial.
[edita] Apunts històrics
Els primers arbres del cacau (en singular, cacahuaquahitl) creixien de forma natural a l'ombra de les selves tropicals de les conques de el Amazones i de el Orinoco, fa uns 4000 anys. Els primers conreadors van ser o bé els olmeques, fa tres mil anys, que ocupaven un àrea de selves tropicals al sud de Veracruz, en el golf de Mèxic, o bé els maies. Aquests, entorn del segle IV a. de C., diversos segles després de la desaparició dels olmeques, s'havien establert en una extensa regió al sud de el Mèxic actual, que s'estén des de la península del Yucatán en Amèrica Central al llarg de regió de Chiapas, Tabasco i la costa de Guatemala en el Pacífic. Els maies anomenaven a l'arbre del cacau kakhauatl: frase relacionada amb el foc (kakh) amagat en les seves ametlles, i l'aigua (atl) molt escassa en Mesoamèrica: es buscava i localitzava l'aigua de forma segura en les proximitats dels arbres de cacau. La frase kakahuaxochlt es refereix a la flor (Xochilt) de l'arbre de cacau. El cacau simbolitza per als maies vigor físic i longevitat.
Els maies van crear una beguda amarga feta de llavors de cacau que consumien exclusivament els reis i els nobles i també usat per a donar solemnitat a determinats rituals sagrats. En els seus llibres, els maies descriuen diverses formes d'elaborar i perfumar la beguda: més líquid o més espès, amb més o menys escuma, amb aditius com la mel, anomenada per ells hikoth, el blat de moro o Ixim, el Xile picant...
La xocolata s'usava amb fins terapèutiques. Els metges maies prescrivien el consum de cacau tant com estimulant com pels seus efectes calmants. Els guerrers ho consumien com una beguda reconstituent, i el sagí de cacau era usada com ungüent per a guarir ferides. Era també usat com a moneda.
Més tard, els maies ho duen cap al sud, a les terres que ocupaven els tolteques, el poble que va precedir als asteques en la història de Amèrica Central.
Els asteques van imposar un sistema feudal en el qual les tribus maies i tolteques havien de pagar els impostos en forma de grans de cacau
El domini asteca va suposar, doncs, la submissió dels tolteques, els olmeques i tots els pobles que van constituir l'immens imperi dels adoradors del Sol i de la Serp Emplumada, o Quetzalcóatl, Kuhkulkanper als maies, el déu fundador de l'estirp i de la cultura precolombina de Mèxic. Era precisament a Quetzalcóatl a qui els asteques feien remuntar el primer origen de cacau, regal diví per a alleujar el seu cansament i delectar el repòs. Els asteques van prescriure també una poció a força de cacau barrejat amb la pols dels ossos picats dels seus avantpassats per a guarir la diarrea.
Hernán Cortés va escriure al seu rei Carlos I el següent respecte del cacau: "és un fruit com d'ametlles que venen mòlta i tenint-la com a moneda en tota la terra i amb ella es compren totes les coses necessàries". No obstant això, la beguda de cacau que Cortés havia pres en copes d'or durant els banquets organitzats en el seu honor per Moctezuma II era molt diferent al que avui estem acostumats. El xocolatl, que així era com s’anomenava, era una aigua amarga. Els asteques barrejaven xile picant, clau i canyella amb les llavors del cacau torrades i mòltes, i afegien farina de blat de moro com emulsionant bàsic per a absorbir el sagí de cacau. L'escuma era una de les parts més importants i delicioses de la beguda. Els maies feien que la beguda fora encara més espumosa abocant-la des d'un recipient elevat a un altre que estava en el sòl. Més tard, els asteques van inventar una espècie de molinet per a provocar l'aparició de l'escuma.
[edita] La llegenda
Conta la llegenda que el déu Quetzalcoatl (representat pels mortals com la serp amb plumes) va baixar dels cels per a transmetre saviesa als homes i els va portar un regal: la planta del cacau. Pel que sembla, els altres déus no li van perdonar que donés a conèixer un aliment diví i es van venjar bandejant-lo: va ser expulsat de les seves terres pel déu Tezcatlipoca. Aquesta versió en realitat és una confusió amb la versió grega sobre foc robat als déus (cal recordar que els maies relacionen el cacau amb el foc i l'aigua).
Un altra versió conta que Quetzalcoatl era un déu bo que estava enfrontat a Tezcatlipoca, el déu cruel; aquest va poder més que ell i el va condemnar al bandejament. Sigui com sigui la història, la veritat és que abans de marxar-se va prometre tornar per on surt el sol en l'any ce-Àcatl, any u de la canya, segons el calendari asteca, el que després es va associar amb l'arribada de Hernán Cortés.
