Bloc Nacionalista Gallec

De Viquipèdia

Bandera dels independentistes gallecs, acceptada pel BNG

El Bloc Nacionalista Gallec (Bloque Nacionalista Galego en gallec, de sigles BNG) és un partit nacionalista-independentista d'esquerres de Galícia, que actualment comparteix l'Executiu gallec amb el PSdeG-PSOE, formant el Govern Bipartit del país.

La història del BNG comença als anys seixanta, quan es funda la Unión do Povo Galego (UPG) i el Partit Socialista Gallec (PSG), partits nacionalistes de caràcter comunista i socialista, respectivament. A l'any 1975 es funda l'Asamblea Nacional-Popular Galega (AN-PG) , front impulsat per la UPG com a plataforma de mobilització social i base per al futur establiment d'una candidatura electoral nacionalista. A l'octubre de 1981 es va celebrar la primera convocatòria per escollir el Govern gallec. Aquestes eleccions les va guanyar Alianza Popular i els partits nacionalistes gallecs van aconseguir un discret resultat.

El 26 de setembre de 1982 té lloc a la Corunya l'assemblea fundacional del Bloque Nacionalista Galego que agrupava l'AN-PG, la UPG, el PSG i altres col·lectius independents. Però un any després, el 1983, el PSG abandona el BNG, però un nodrit grup de militants del PSG segueix al BNG. El PSG es fusionà amb Esquerda Galega.

A les eleccions autonòmiques de Galícia de 1985 el BNG només aconsegueix un escó mentre que Coalición Galega, partit nacionalista de dretes, n'aconsegueix onze i el Partido Socialista Galego-Esquerda Galega guanya tres escons. Les eleccions les torna a guanyar Alianza Popular sota el nom de Coalición Popular de Galicia.

Al 1986, la UPG pateix una escissió, crent-se el Partido Comunista de Liberación Nacional (PCLN), de caràcter independentista i comunista. El BNG valora la direcció política a prendre i escull un camí més moderat. Liderat per Xosé Manuel Beiras Torrado, es desradicalitza per intentar guanyar més vots. A la tercera assemblea, el PCLN -que després formaria la Fronte Popular Galega (FPG)- ha d'abandonar el BNG per donar suport a Herri Batasuna davant la negativa de la majoria del Bloque.

A les eleccions autonòmiques de 1989, el BNG va aconseguir cinc diputats tot creant un grup parlamentari propi. El Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista (PNG-PG) i la FPG no van obtenir cap escó. El PSG-EG va obtenir dos escons.

Inzar, PNG-PG i Unidade Galega (antic PSG-EG) s'uneixen al BNG i a les eleccions autonòmiques de 1993, el BNG assoleix 13 diputats.

En aquesta època, el BNG viu la seva etapa més daurada, a les eleccions generals de 1996 el BNG aconsegueix dos escons al Congrés dels Diputats, a les eleccions autonòmiques de 1997 és la segona força política a Galícia per davant del PSdeG-PSOE, i a les europees de 1999 obté un eurodiputat.

A les eleccions autonòmiques de Galícia del 2001, BNG i PSdeG-PSOE igualen a 17 escons. A l'última Assemblea Nacional va haver-hi un canvi generacional al BNG, en el que Anxo Quintana va rellevar a Beiras com a portaveu nacional i candidat a la Presidència de la Xunta de Galicia.

A les eleccions generals espanyoles del 2004 el BNG, en plena restructuració, pateix un petit retrocés en l'augment progressiu dels vots i aconsegueix dos escons al Congrés dels Diputats i cap al Senat. La crisi s'afiança durant les eleccions al Parlament Europeu, després de presentar-se en coalició amb CiU i el PNB GalEusCa, queda sense el seu eurodiputat.

Tot i així, al juliol de 2004, Anxo Quintana estableix canvis a la cúpula del partit. A les eleccions autonòmiques de juny de 2005, el BNG aconsegueix la seva major fita històrica en guanyar les eleccions formant coalició del Govern Bipartit juntament amb el PSdeG-PSOE tot obtenint 38 escons, un més que el PP. D'aquesta manera, el BNG està representat a l'Executiu gallec a través de la Vicepresidència única, càrrec que ocupa Anxo Quintana, juntament amb les Consellerías de Medio Rural, Cultura e Deporte, Vivenda e Solo i Innovación e Industria.