Baix Empordà

De Viquipèdia

**el Baix Empordà**
Dades comarcals
Altres comarques catalanes
Capital	la Bisbal d'Empordà
Municipi més gran	Palafrugell
Gentilici	Empordanès, empordanesa
Població (2005)	120.302 hab.
Superfície	701,69 Km²
Densitat (2005)	171,45 hab./km²
Municipis	36

El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar divit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936. La capital de comarca i cap de partit judicial és La Bisbal d'Empordà des del segle XIX. Popularment se l'anomena l'Empordanet.

[edita] Geografia

Penya-segat prop d'Aiguablava

El Baix Empordà és el sector meridional en què hom divideix tradicionalment la gran comarca natural de l’Empordà. Inclou els municipis compresos entre el Montgrí, just al nord per on passen les aigües del Ter, i el sector de les Gavarres i la vall d’Aro, al sud. Totalitza 37 municipis, amb una extensió total de 700,17 km2. És comarca veïna a tramuntana amb l’Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i la Selva i a llevant amb la mar.

Llevat dels sectors de les Gavarres, del Montgrí, i de Begur, el paisatge és planer i homogeni amb petits turonets que acullen petits pobles al voltant de l'església o el castell. Un alt nombre de viles formen petits centres d’atracció de mercat i altres serveis.

Dins la muntanya cal distingir el massís del Montgrí, isolat, coronat per un castell medieval, format per calcàries mesozoiques de tons clars i amb 308 m d'altitud. El massís de Begur, a llevant del corredor de Palafrugell, amb 320 m, i també amb les restes d'un castell. El punt culminant del Baix Empordà el trobem a les Gavarres amb el puig d'Arques que assoelix 531 m.

El litoral, la part central de la Costa Brava, el trobem ple de contrastos: penya-segats vertiginosos als extrems nord i sud de la comarca amb cales arrecerades envoltades de pins, illes i aiguamolls que donen refugi a peixos i ocells, i també llargues platges de sorra fina.

En general, la tardor és l'estació més plujosa i l'estiu és arreu l'estació més seca. Les precipitacions totals no solen baixar dels 500 mm. Las mitjana de temperatures és atemperada per la seva situació davant la mar, tenint els mesos de gener més càlids de Catalunya (uns 11 °C de mitjana) i un mes d'agost relativament fresc (uns 24ºC de mitana).

Bàsicament està regada pels rius Ter, Daró (afluent de l'anterior), Rissec (a la vegada afluent de l'anterior) i Ridaura.

Al Baix Empordà cal destacar tres vents: la tramuntana, un vent del nord amb una força molt notable, generalment d'hivern, que domina tota la plana de l'Empordà i n'és el més característic; el garbí, del sud-oest, que sol bufar a la muntanya i a la costa, sobretot als estius, amb intensitat i direccions variables, i el llevant, de l'est, que predomina a la costa a la primavera i a la tardor.

La vegetació es divideix, fonamentalment, en una part calcària on hi domina l'alzina, i en una part silícia amb domini de l'alzina surera. Actualment els alzinars han estat substituïts en gran part per pinedes de pi blanc i al sotabosc hi predomina el romaní, el bruc d'hivern i les garrigues. Les suredes solen cobrir-se amb brolla d'estepes i brucs. Els rius i rieres estan acompanyats de verns, pollancres, àlbers, oms, sobretot a la zona de la boca del Ter.

Tot i no ser una comarca clarament boletaire, pel tipus de bosc que hi predomina hi podem trobar sobretot rovellons, pinetells, rossinyols, carlets, ous de reig, siurenys, trompetes de la mort, camagrocs i algun fredolic.

[edita] Espais naturals protegits

La seva situació i constitució fan de la comarca una gran riquesa natural amb espais característics de les zones mediterrànies amb tendència a desaparèixer. Les zones més fràgils han passat a formar part de la categoria de protecció PEIN. La superfície total protegida suma 23.478 ha, enfront de les 70.169 ha totals de la comarca.

S'hi inclouen:

El Massís del Montgrí
Les Illes Medes
Els aiguamolls del Baix Empordà
Les Gavarres
El Massís de Cadiretes - L'Ardenya
Les Muntanyes de Begur

[edita] Demografia

Durant els segles XIV-XVII la població es mantingué estable (uns 17.000 habitants) però disseminada, amb una agricultura prestigiosa a la línia aproximada Albons-Verges-Pals.

La colonització agrícola dels aiguamolls comportà un gran increment de la població al segle XVIII, duplicant-se la població fins a uns 34.000 h. A mitjans del segle XIX, hi torna a haver un creixement important (uns 50.000 h) amb la primera industrialització del suro. Les crisis industrials i financeres i la invasió de la fil·loxera a finals de segle expliquen la lentitud de la creixença: 53.300 h el 1897.

Durant els dos primers decennis del segle XX comença a apuntar el turisme i el litoral adopta el nom de Costa Brava. Per exemple Palamós s'apropà als 8.000 h, Palafrugell superà els 9.000, i Sant Feliu de Guíxols els 11.300. Però una altra vegada una crisi de la indústria tapera i la Guerra Civil Espanyola féu baixar la població d'uns 61.700 h el 1910 a 51.700 el 1940.

Però a partir del 1950 amb l'impuls de tots els sectors que comportà el turisme, es capgirà la tendència amb l'atracció d'immigració, passant a duplicar-se la població en 25 anys: d'uns 59.000 el 1960 a 120.299 el 2005.

[edita] Economia

Cal destacar que la comarca és un dels destins principals de segona residència, que junt amb el turisme provoca que als períodes estivals es dupliqui i tripliqui en certes viles la població resident.

Aquest fet també explica que gairebé el 72 % de la població activa estigui repartida entre la construcció i els serveis. El 6,2% treballa en el sector primari, percentatge que, si bé confirma la tendència a la baixa (9,1% el 1986), duplica encara la mitjana catalana (3,2%).

Pel que fa al sector primari, la superfície agrícola utilitzada representava el 30% (un 98 % conreus i la resta pastures), de les quals predomina el secà (73%). Hi ha un predomini clar del farratge i els cereals, que ocupen, respectivament, el 21% i el 57% de la terra conreada. Al regadiu, fins al 1950, l'arròs era conreat al llarg de tot el Ter i del Daró; avui només té importància a Pals. En el sector del Ter també hi trobem productes d'horta, pereres i pomeres.

El bestiar oví ha anat desapareixent, el boví i porcí estan estancats després d'un creixement dels anys 90.

El bosc ocupa el 20% de la comarca. Els pins predominen al massís de Begur i als vessants de les Gavarres encarats a mar. A les parts més elevades continuen les suredes que proporcionen la matèria prima per a la indústria de taps.

Bàsicament hi han dos ports pesquers: Palamós i Sant Feliu de Guíxols, però la tendència és negativa.

Encara que concentrat a La Bisbal, Palamós i Torroella, el sector industrial està molt diversificat i és poc important. Destacariem el material de construcció a La Bisbal i Palafrugell, la maquinària agrícola a Torroella, i la surera al llevant de les Gavarres.

La xarxa de trasnport públic en les seves principals artèries és gairebé inexistent. Tant el ferrocarril com l'autopista eludeixen la comarca.

[edita] Història

Municipi	Habitants
Albons	589
Begur	3.986
Bellcaire d'Empordà	668
Bisbal d'Empordà, la	9.196
Calonge	9.162
Castell-Platja d'Aro	9.239
Colomers	207
Corçà	1.232
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura	1.233
Foixà	329
Fontanilles	164
Forallac	1.745
Garrigoles	156
Gualta	356
Jafre	377
Mont-ras	1.826
Palafrugell	20.509
Palamós	16.817
Palau-sator	283
Pals	2.335
Parlavà	341
Pera, la	427
Regencós	297
Rupià	201
Sant Feliu de Guíxols	20.318
Santa Cristina d'Aro	3.983
Serra de Daró	177
Tallada d'Empordà	346
Torrent	188
Torroella de Montgrí	10.228
Ullà	946
Ullastret	226
Ultramort	203
Vall-llobrega	655
Verges	1.173
Vilopriu	181

La comarca ja estava habitada des de la prehistòria. Hi ha nombroses coves que van servir de refugir per a l'home paleolític inferior i mitjà al massís del Montgrí, les més famoses porten el mateix nom: Cau del Duc, a Torroella i a Ullà (amenaçat per una pedrera). D'altra banda trobem importants conjunts megalítics a les Gavarres o al massís de Cadiretes, destaquen els dolmens de Fitor.

Els grecs es van establir molt a prop de l'actual comarca, a Empúries a principis del segle VI aC.

Mentre, els ibers van construir una de les seves principals ciutats a Ullastret al segle VI aC, eren la tribu dels indigets. Però amb l'arribada dels romans s'inicia un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.

El Baix Empordà fou romanitzat com tots els territoris de l'Imperi però fou seguit per les invasions bàrbares dels segles III i V que empobriren notablement la comarca i reduïren els seus nuclis urbans a la mínima expressió.

Mentre que resten molts vestigis de la romanització, és difícil de copsar el pas dels visigots i els àrabs, ja que la proximitat amb el Regne Franc va fer que ràpidament es creessin uns comtats independents comandats per senyors feudals. De fet la invasió musulmana no va durar més de seixanta anys (714-785)i l'antiga població hispanogòtica tornà a instal·lar-s'hi.

La divisió administrativa de l'imperi Carolingi repartí el territori català conquerit en comtats. Mentre el nord de la comarca i l'actual Alt Empordà estava organitzat a l'entorn del comtat d'Empúries, la resta eren feus o subfeus del Bisbe de Girona, posseïdor d'extenses terres —especialment al Baix Empordà—, o bé baronies de branques dels Cardona vinculades al comtat, per passar a ser més tard la façana marítima del comtat de Girona, de Begur a Sant Feliu de Guíxols.

L'època medieval és la que ha deixat una petjada més notable i visible en la nostra arquitectura i urbanisme, com ho palesen els nombrosos pobles que conserven fortaleses i vestigis d'aquest període. L'economia del país era principalment agrícola però la pirateria, bàsicament musulmana, dificultà l'activitat comercial i obligà els habitants del litoral a bastir torres de vigilància.

D'altra banda, la seva situació de pas en féu sovint l'escenari de lluites i d'invasions, com les de la croada contra Catalunya del 1285 i la guerra contra Joan II, al segle XV, que s'iniciaren i adquiriren una virulència especial a l'Empordà.

Durant els segles XIV i XVIII formà part de la vegueria de Girona mantenint els mateixos limits actuals amb l'Alt Empordà que pertanyia a la vegueria de Besalú. És en aquesta època que pateix les crisis comuns a les comarques veïnes amb bandolers, pirates, desastres atmosfèrics, guerres, i el Decret de Nova Planta.

Amb la guerra dels Segadors i la pèrdua subsegüent del Rosselló (1659), hagué de patir les reiterades penetracions franceses de les guerres contra Lluís XIV.

Els segles XVI a XVIII es caracteritzen una altra vegada per la presència de pirates turcs a la Mediterrània cosa que va asfixiar el comerç marítim i va provocar l'emigració a l'interior d'una gran part de la població. Per exemple, una incursió turca del 1543 saquejà i destruí en bona part Palamós.

A principis del segle XIX tingué lloc la sagnant Guerra del Francès amb l'ocupació napoleònica de 1804 fins al 1814, terriblement devastadora deixant una empremta molt forta a la comarca. Després d'un cert redreçament econòmic arribà la fil·loxera a les vinyes que pràcticament van desaparèixer. El daltabaix econòmic i social provocat per aquesta plaga va tenir com a conseqüència l'emigració de molts empordanesos a les colònies espanyoles d'Amèrica, eren coneguts com els americanos. Fou l'origen de les populars havaneres que encara avui es canten a totes les festes majors.

La Bisbal d'Empordà, esdevingué el 1835 cap d'un partit judicial de la nova província de Girona, el qual comprèn la totalitat dels municipis del Baix Empordà, excepte els més septentrionals, al nord del Ter, que formen part del partit de Girona. La divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936 inclogué dins el Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, tradicionalment lligats a la Selva.

A final del segle XIX, la Renaixença catalana va fer sorgir un esperit associatiu amb la creació d'ateneus i partits polítics que van donar una forta embranzida cultural a la comarca. La pèrdua de la darrera colònia (Cuba) a principis del segle XX inicià un període de permanent inestabilitat política amb cops d'estat i dictadures que desembocà en l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, que provocà moltes morts o exilis a la veïna França.

Però la història recent vé encapçalada per l'estabilitat democràtica i sobretot el turisme que tant a enriquit la comarca com l'ha malmès.

[edita] Baix-empordanencs il·lustres

Gaufred Bastons (Baix Empordà segle XI)
Ponç de Monells (Monells, Baix Empordà ~1120 - Tortosa, Baix Ebre 1193)
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, Baix Empordà ~1200 - ? 1273)
Jofré Gilabert de Cruïlles (Peratallada?, Baix Empordà ~1282 - Algesires 1339)
Joan de Peratallada (Peratallada? Baix Empordà segle XIII - Principat de Catalunya segle XIV)
Berenguer de Cruïlles (Peratallada?, Baix Empordà ~1310 - Barcelona 1362)
Bernat de Cruïlles (Calonge?, Baix Empordà 1360 - ? d 1436)
Pere de Torroella (Torroella de Montgrí?, Baix Empordà ? - ? d 1475)
Bernat Gilabert de Cruïlles i de Cabrera (Peratallada?, Baix Empordà ~1435 - 1495)
Pere Margarit (Castell d'Empordà, Baix Empordà ~1455 - Castell d'Empordà, Baix Empordà? ~1505)
Jeroni Lloret (Cervera, Segarra ? - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1571)
Montserrat Gordiola (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà ~1535 - Lepant 1571)
Domènec Rovira (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1579 - ?)
Joan Camisó (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1550 - 1607)
Antoni Ferrer (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1564 - Milà 1634)
Francesc Romeguera (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà segle XVI - ? segle XVII)
Vicenç de Margarit i de Biure (Castell d'Empordà?, Baix Empordà ~1605 - Perpinyà 1672)
Joan de Vallgornera i de Senesterra (Albons, Baix Empordà 1595 - Saragossa 1675)
Josep de Margarit i de Biure (Girona o Castell d'Empordà, Baix Empordà 1602 - Perpinyà 1685)
Domènec Rovira (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà ? - ? 1689)
Narcís Julià (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1657 - Girona 1705)
Gabriel Sabater (? 1643 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1729)
Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d'Aro, Baix Empordà 1703 - Ollers, Pla de l'Estany 1781)
Tomàs Prats (Palafrugell, Baix Empordà Primera meitat del segle egle XVIII - Cadis Desegle pré del 1785)
Benet Julià i Julià (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1726 - Montserrat, Bages 1787)
Anselm Viola (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1738 - Montserrat, Bages 1798)
Josep de Vila i Mir (Calonge de Mar, el Baix Empordà 1775 - Veneçuela? segle XIX)
Tadeu Miquel Ferrer i Ferrer (Besalú, Garrotxa 1764 - la Bisbal, Baix Empordà 1827)
Narcís Girbal i Barceló (Palafrugell, Baix Empordà 1759 - Girona 1828)
Maur Ametller (Palafrugell, Baix Empordà 1749 - Sant Benet de Bages 1833)
Josep Preses i Marull (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1775? - Madrid 1842)
Josep Elies i Bosquets (Begur, Baix Empordà segle XVIII - Barcelona? segle XIX)
Narcís Coll i Vehí (Palamós, Baix Empordà 1825 - Camprodon, Ripollès 1851)
Miquel Surís i Baster (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1825 - Madrid 1854)
Llúcia Jonama i Bellsolà (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1785 - Girona 1858)
Josep Roura i Estrada (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1787 - Barcelona 1860)
Pere Casellas i Coll (Torroella de Montgrí, Baix Empordà ? - Ridaura, Garrotxa 1863)
Miquel Pardàs i Roure (Verges, Baix Empordà 1816 - Barcelona 1872)
Josep Roca i Bros (Abrera, Baix Llobregat 1815 - Figueres, Alt Empordà 1877)
Joaquim Barraquer i de Llauder (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1796 - Barcelona 1877)
Josep Costa i Hugas (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1827 - 1881)
Vicenç Piera i Tosseti (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1862 - Girona 1882)
Francesc Savalls i Massot (la Pera, Baix Empordà 1817 - Niça 1885?)
Francesc Barceló i Combis (Peratallada, Baix Empordà 1820 - Palma de Mallorca 1889)
Joan Sitjar i Bulcegura (Castell d'Aro, Baix Empordà 1850 - 1899)
Bonaventura Sabater i Burcet (Palafrugell, Baix Empordà 1862 - ?)
Josep Torras i Sampol (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1869 - ?)
Pere Forgas i Puig (Begur, Baix Empordà segle XIX - ?)
Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1834 - Girona 1907)
Pere Rigau i Poch (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1868 - 1909)
Primitiu Artigas i Teixidor (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1846 - Madrid 1910)
Martí Cama i Prats (Palafrugell, Baix Empordà 1864 - Reims, Xampanya 1914)
Antoni Viver (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa 1879 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1914)
Josep Vancells i Marquès (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1842 - Figueres, Alt Empordà 1916)
Joan Goula i Soley (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1843 - Buenos Aires 1917)
Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1853 - Pals, Baix Empordà 1918)
Josep Pella i Forgas (Begur, Baix Empordà 1852 - Barcelona 1918)
Eusebi Corominas i Cornell (Corçà, Baix Empordà 1849 - Barcelona 1919)
Joan Roig i Ballestà (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1847 - Valls, Alt Camp 1920)
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1856 - Barcelona 1920)
Ermengol Goula i Catarineu (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1843 - Barcelona 1921)
Isabel de Maranges i Valls (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1850 - Barcelona 1922)
Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1875 - 1925)
Robert Robert i Surís (Barcelona 1851 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1929)
Baldomer Cateura i Turró (Palamós, Baix Empordà 1865 - Barcelona 1929)
Pau Pastells (Figueres, Alt Empordà 1840 - Tortosa, Baix Ebre 1932)
Albert de Quintana i de León (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1890 - Madrid 1932)
Francesc d'Assís Marull i Savalls (Palamós, Baix Empordà 1858 - Barcelona 1933)
Ramon Masifern i Marcó (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1862 - Barcelona 1936)
Ramon Torres i Guasch (Barcelona ~1905 - Baix Empordà 1936)
Artur Vinardell i Roig (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1852 - Girona 1937)
Joan Gelpí i Jofre (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1851 - Barcelona 1937)
Trinitat Aldrich i de Pagès (Vulpellac, Baix Empordà 1863 - la Bisbal d'Empordà 1939)
Ramir Rocamora i Bernat (Reus 1877 - Verges, Baix Empordà 1939)
Ermenegild Puig i Sais (Albons, Baix Empordà 1860 - ? 1941)
Artur Codina (Palafrugell, Baix Empordà 1867 - Roma 1941)
Salvador Albert i Pey (Palamós, Baix Empordà 1868 - Cerdanyola, Vallès Occidental 1944)
Ramon d'Abadal i Calderó (Vic, Osona 1862 - Rupià, Baix Empordà 1945)
Francesc Cambó i Batlle (Verges, Baix Empordà 1876 - Buenos Aires 1947)
Jaume Boada i Calçada (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1873 - Barcelona 1947)
Enric Barnosell i Saló (Peratallada, Baix Empordà 1891 - Barcelona 1949)
Lluís Camós i Cabruja (Palamós, Baix Empordà 1892 - Barcelona 1952)
Emili Vigo i Bènia (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1917 - Perpinyà, Rosselló 1954)
Vicenç Martorell i Portas (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1879 - Barcelona 1956)
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1874 - Sant Rafèu, Provença 1958)
Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà 1883 - Mèxic 1958)
Joan Ventura i Sureda (Palamós, Baix Empordà 1884 - Nova York 1960)
Joan Bordas i Salellas (Figueres, Alt Empordà 1888 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1961)
Maria Gràcia Bassa (Llofriu, Baix Empordà 1883 - Buenos Aires 1961)
Carme Amaya i Amaya (Barcelona 1913 - Begur, Baix Empordà 1963)
Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, Baix Empordà 1877 - Bargemon, Provença 1963)
Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1887 - Barcelona 1964)
Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1872 - Ginebra 1964)
Artur Mundet i Carbó (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà 1879 - Mèxic 1965)
Antoni Trias i Pujol (Badalona, Barcelonès 1892 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà 1970)
Pere Rosselló i Blanch (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà 1898 - Ginebra 1970)
Frederic Sirés i Puig (Begur, Baix Empordà 1899 - Palafrugell, Baix Empordà 1971)
Eduard Valentí i Fiol (Pals, Baix Empordà 1910 - Barcelona 1971)
Àngel Ferran i Coromines (Palafrugell, Baix Empordà 1892 - Tolosa, Llenguadoc 1971)
Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà 1890 - Barcelona 1972)
Lluís Moreno i Pallí (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà 1907 - 1974)
Lluís Orduna i Echevarría (Azcoitia, Guipúscoa 1899 - Palafrugell, Baix Empordà 1974)
Josep Gravalosa i Geronès (Santa Coloma de Farners, Selva 1881 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1975)
Enric Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1884 - Barcelona 1976)
Francesc Isgleas (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1880 - Barcelona 1977)
Josep Moradell i Payet (Palamós, Baix Empordà 1908 - Caracas 1977)
Pompeu Audivert (l'Estartit, Baix Empordà 1900 - Buenos Aires 1977)
Artur Rimbau i Clos (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1898 - Girona 1978)
Josep Maria Boix i Rissech (Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1908 - Girona 1980)
Jaume Pagès i Basach (Gualta, Baix Empordà 1900 - ? 1980)
Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, Baix Empordà 1897 - Llofriu, Baix Empordà 1981)
Conrad Saló i Ramell (Granollers, Vallès Oriental 1906 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1981)
Josep Maria Pagès i Vicens (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1896 - Girona 1982)
Llorenç Vives i Buchaca (Figueres, l'Alt Empordà 1891 - ?, Costa Rica 1987)
Jacint Morera i Pujals (Terrassa, Vallès Occidental 1915 - Calonge de Mar, Baix Empordà 1989)
Josep Muni i Sala (Calonge de Mar, Baix Empordà 1903 - Ivry-sur Seine, França 1991)
Narcís de Carreras i Guiteras (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1905 - Barcelona 1991)
Lluís Esteve i Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1906 - 1994)
Maria Perpinyà i Sais (Verges, Baix Empordà 1901 - Banyoles, Pla de l'Estany 1994)
Joaquim Ferrer i Amer (Verges, Baix Empordà 1921 - 1996)
Jaume Clavell i Nogueras (Argentona, Maresme 1914 - Begur, Baix Empordà 1997)
Josep Vergés i Matas (Palafrugell, Baix Empordà 1910 - Barcelona 2001)
Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon (Scheveningen, l'Haia 1921 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 2002)
Ricard Viladesau i Caner (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà 1918 - Barcelona 2005)
Alfred Gallard (Palafrugell, Baix Empordà 1899)
Enric Vilà i Armengol (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà 1911)
Lluís Lloansí i Marill (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1914)
Josep Pascual Buxó (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1931)
Alícia Marcet (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1931)
Lluís Puig i Ferriol (Begur, Baix Empordà 1932)
Josep Maria Marquès i Planagumà (Cruïlles, Baix Empordà 1939)
Pere Martínez i Noguera (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1941)
Xavier Sala i Costa (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà 1943)
Josep Carreras i Barnés (Palamós, Baix Empordà 1943)
Joan Pons i Joanmiquel (Verges, Baix Empordà 1944)
Lluís Llach i Grande (Verges, Baix Empordà 1948)
Jordi Martinell i Callicó (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1948)
Francesc Prat i Figueres (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1950)
Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1954)
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà 1958)
Joan Maria Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1959)

[edita] Enllaços externs

[edita] Webs Comarcals

Senderisme/Excursions pel Baix Empordà/Costa Brava

Comarques de Catalunya
Alt Camp \| Alt Empordà \| Alt Penedès \| Alt Urgell \| Alta Ribagorça \| Anoia \| Bages \| Baix Camp \| Baix Ebre \| Baix Empordà \| Baix Llobregat \| Baix Penedès \| Baixa Cerdanya \| Barcelonès \| Berguedà \| Conca de Barberà \| Garraf \| Garrigues \| Garrotxa \| Gironès \| Maresme \| Montsià \| Noguera \| Osona \| Pallars Jussà \| Pallars Sobirà \| Pla de l'Estany \| Pla d'Urgell \| Priorat \| Ribera d'Ebre \| Ripollès \| Segarra \| Segrià \| Selva \| Solsonès \| Tarragonès \| Terra Alta \| Urgell \| Val d'Aran \| Vallès Occidental \| Vallès Oriental
Comarques Històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya \| Capcir \| Conflent \| Rosselló \| Vallespir