Auranítida
De Viquipèdia
Auranítida o Auranitis fou una regió del sud de Síria, que correspon a la moderna regió d'Hauran o Hawran.
Al primer mil·lenni abans de Crist fou poblada pels arameus que també poblaren Nuqra (Batanea) i Jaulan (Gaulanitis). Després de la conquesta macedònia, es van obrir rutes comercials entre la Mediterrània oriental i el Orient llunyà, i les caravanes carregades amb especies de l'Índia i Orient viatjaven a traves de Gerrha (al Golf Pèrsic) cap al Al-Jawf (Síria) passant pel Wadi Sirhan, al sud de Síria; també caravanes procedents d'Aràbia portaven mirra i encens per Transjordània. Durant l'època hel·lenística, sota domini dels selèucides, fou una rica regió comercial cap a les ciutats gregues de Síria.
El 64 aC va passar a la província romana de Síria i el 23 aC August la va cedir junt amb altres territoris a Herodes el gran. A la seva mort el seu fill Herodes Felip (4 aC-34 dC) va rebre la tetrarquia de Gaulanitis, Batanea, Traconitis i Auranitis, i una part de la tetrarquia de Zenodorus (Abilene). Filip va fundar Cesarea Philippi prop de Paneas i del riu Jordà (prop del Mont Hermon) i Bethsaida a la vora de la mar de Galilea (llac Tiberíades), anomenada Julia en honor de la filla d'August; fou lleial sempre als romans i es va casar amb sa neboda Salomé, neta d'Herodes el gran i Mariamna II. A la seva mort sense fills el territori fou incorporat a la província de Síria, però el 37 fou donada a Herodes Agripa per Cal·lígula. Una part del país (amb Bosra) era a mans del nabateus, i així va romandre fins que el 106 el regne dels nabateus fou unit a Roma i el nord de la Traconítida es va incorporar a la província de Síria i la resta va formar la província d'Aràbia. A partir del segle II i al segle III s'hi va introduir el cristianisme. Els llocs principals foren Canatha (moderna Kanawat), Salkhad o Soada Dionysias (Suweida) Dara'a Izra i Bosra. Al segle II i III les caravanes van patir atacs de bandits refugiats a la regió de Leja o Traconitis. L'emperador roma Felip l'àrab era nascut a Filipòpolis (Shuhba) a l'Auranítida, però els rumors de que el seu pare era un cap de bandits de Traconítida no son certs. Els romans van crear a la regió una sèrie de forts que defensaven la frontera amb els nòmades, els parts i finalment els perses. Durant el període bizantí es va estendre l'agricultura i van sorgir moltes explotacions agrícoles i ramaderes i algunes viles, però la desforestació, l'erosió el sol i l'avanç del desert es van desenvolupar al segle VI. A la primera meitat del segle VII la regió va ser ocupada pels musulmans.
