Plantilla:Article d'història de l'art del mes 12
De Viquipèdia
El rococó és un estil artístic nascut a França als inicis del segle XVIII com a evolució del tardo-barroc. El seu nom sembla ser una combinació de la paraula francesa rocaille (petxina, roca) i de la paraula italiana barroc.
El rococó es defineix pel gust dels colors pastissos, suaus i clars. Predominen les formes naturals, i té en comú amb el barroc el gust pel recarregat. És un art mundà, sense connexió amb la religió, que tracta temes de la vida diària, de galants i aristòcrates, així com el gust pels temes orientals i exòtics. Es reflecteixen paisatges lluminosos i colorits, ondulacions ramificades i lleugers arabescs florals.
S’expressa sobre tot en la pintura, la decoració, al mobiliari, a la moda i a la producció d’objectes. La seva presència a l'arquitectura i escultura és menor, motiu pel qual alguns crítics el consideren frívol i circumscrit a la moda més que no pas a l'art.
Amb tot, el terme rococó fou acceptat fins i tot pels historiadors de l’art de meitat del segle XIX i, tot i que encara avui hi ha discussions sobre el significat històric de l’estil, el rococó és avui àmpliament considerat com un important període del desenvolupament per l'art europeu.
