Amàndil

De Viquipèdia

En els escrits de J.R.R. Tolkien, Amàndil va ser el darrrer Senyor d'Andúnië a Númenor abans de la caiguda. Va ser el líder dels Eléndili ("Amics dels elfs") que van patir la persecució del rei Ar-Pharazôn, i va ser el pare d'Eléndil, l'heroi que va fundar els regnes a l'exili d'Àrnor i Góndor

El seu nom significa "amant d'Aman" en quenya, i tenia fama de ser un dels millors navegants en els dies de Numéndil.

En la seva joventut Amàndil havia estat un bon amic Ar-Pharazôn, però quan el darrer rei de Númenor va portar capitu a l'illa a Sàuron, l'amistat es va anar deteriorant. A mesura que el temps va passar el presoner es va anar convertint en el conseller del Rei, i Ar-Pharazôn va començar a perseguir aquells que defensaven el manteniment de la influència èlfica i dels antics costums.

Tement la caiguda de Númenor, Amàndil va demanar als seu fill Eléndil que es preparés per fugir a la Terra Mitjana. Mentrestant, ell va decidir viatjar en persona a Vàlinor per demanar perdó pels actes perversos que la seva gent estava comentent.

Amàndil va salpar en direcció est per amagar les seves intencions, i quan ja no se'l veia des de la costa va virar cap a l'oest cap a Tol Eressëa. No se'n va saber mai més res, però Eléndil i els seus fills van aconseguir escapar de Númenor abans que s'enfonsés sota el mar.