Àquila II
De Viquipèdia
Àquila II (710-713) fou rei dels visigots.
El rei visigot Àquila II dit també Àkhila II era fill, o si més no, parent directe del seu predecessor Vítiza. Va ser proclamat enfront de Roderic el 710. Àquila II hagué d’enfrontar-se a la revolta del duc de la Bètica, Roderic, que s’apoderà de Toledo i fou reconegut a Lusitània i la Bètica. Àquila II hagué de fugir cap a les contrades mediterrànies del regne on, a la Septimània i a les àrees marítimes de la Tarraconense i la Cartaginense, va actuar-hi plenament com a sobirà, tal com ho demostren les monedes encunyades a nom seu a Narbona, Girona i Tarragona.
En aquesta situació, com que potser alguns nobles de la facció vitizana - els partidaris d’Àquila II- sol·licitaren ajut als àrabs per combatre Roderic, el cabdill àrab Mussa ibn Nussayr envià cap a la Península un exèrcit dirigit pel seu lloctinent Tàriq ibn Ziyad. Aleshores, Roderic, deixant la lluita contra els pobles bascos i contra el seu rival, baixà a la Bètica, on fou vençut i mort pels àrabs a la batalla de Guadalete (711). Després de la victòria, Tàriq es traslladà a Toledo i s’apoderà dels territoris que havia controlat Roderic.
Un any més tard, el 712, Mussa desembarcà de nou a Hispània, aquesta vegada, però, amb el propòsit no ja d’intervenir en les lluites civils dels visigots, sinó de conquerir el territori. Així, sotmeté les ciutats que se li mostraren rebels - Sevilla (712) i Mérida (713)- i es dirigí cap a les regions mediterrànies, on proposà a Àquila II de renunciar al regne a canvi de reconèixer-li la propietat sobre els seus béns patrimonials, situats possiblement a la Bètica. Aquest s’avingué al tracte i, abandonant els seus partidaris, es traslladà a Toledo, on l’ex-rei hi esdevingué cap de la comunitat cristiana i el califa li va concedir el títol de comte i li va retornar els béns que Roderic li havia confiscat, que eren unes tres mil hisendes. Va renunciar a la corona junt amb els seus tres fills, Olmund, Ardabast i Àquila, de ben segur el 714.
Per la seva banda, però, certes faccions de l’aristocràcia de la Tarraconense i la Septimània no acceptaren la capitulació; per tal de resistir l’atac àrab, proclamaren rei un noble de nom Ardó.
| Precedit per: Roderic |
rei visigot 710-713 |
Succeït per: Ardó |
