Vila
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Una vila o ciutat es una unitat urbana espandida e fòrtament poblada (per oposicion als vilatges) dins la quina se concentran la màger part de las activitats umanas : abitat, comèrci, industria, educacion, politica, cultura. En França, l'INSEE delimita la ciutat segon la continuitat de l'abitat. Los principis que govèrnan l'estructura e l'organizacion de la ciutat son estudiats en arquitectura e en urbanisme.
Somari |
[Modificar] L'aparicion de las ciutats
Las ciutats apareisson entre 3500 e 1500 abans J-C dins las regions fertilas de Siria, de Mesopotamia, de la valada del Jordan, de la valada de l'Indús e del Yangzi Jiang. Segon la tradicion biblica, la mai anciana seriá Jericho. Se situan alara dins de planas grandas aluvialas e fertilas. L'aparicion de las ciutats coïncida amb l'emergéncia de l'agricultura durant lo periòde del neolitic. A aquesta epòca, la ciutat se caracteriza per 3 elements :
- lo mur d'emprenhada monumental,
- la superficia (la ciutat mesopotamiana d'Uruk s'espandís sus 400 ha),
- la populacion (la populacion de Xi'an es estimada a un milion d'abitants 1000 ans abans l'èra crestiana).
Las rasons de l'aparicion de las ciutats son probablament ligadas a las riquesas de las civilizacions ruralas capable de desgatjar de demais de produccion. Las culturas relativament intensivas favorizan l'especializacion de las personas dins d'autres domenis que l'agricultura, e tot particularament dins las foncions religiosas, artisanalas puèi administrativas e militaras. Los edificis religioses son erigits al còr de las ciutats.
[Modificar] Las definicions de la ciutat
La dificultat de la definicion de la ciutat ten a sas caracteristicas pròpias : una talha, mas tanben de foncions divèrsas. Per Pierre Georges (geograf), la ciutat « es un acampament de populacions aglomeradas definit per un efectiu de populacion e per una forma d'organizacion economica e sociala ».
Se fa tanben sovent la distincion entre ciutat e vilatge unicament per rapòrt a las activitats dominantas, sens tener en compte la populacion : la ciutat a pas una activitat esencialament agricòla, contràriament al vilatge. Amb aquesta definicion, una ciutat pòt èsser mai pichona qu'un grand vilatge.
[Modificar] Origina istorica de la distincion administrativa
La diferéncia entre ciutat e vilatge es pas un problèma de talha o de geografia, mas renvia a l'organizacion administrativa tradicionala, fixada vèrs l'Edat Mejana. En aquela epoca, un vilatge correspond en gros a una senheriá, ont lo sénher local anima personalament e dirèctament l'administracion locala; e los abitants locals son de manants (sens dreches particulars). Çaquelà, las ciutats (borgs) son d'organizacions mai complèxas, ont los borgueses an de dreches, sovent defenduts per de cartas municipalas, de representants, de còps un Ostal de ciutat per l'administracion locala. Autrament dich, lo sénher d'una ciutat es son sobeiran mas l'administra pas, alara que per un vilatge, lo sénher es dirèctament responsable de l'administracion. De mai, lo sénher d'una ciutat es tipicament sobeiran de tota la region (ducat, comtat,...) e doncas deu tanben administrar sos rapòrts amb los sénhers locals, simples sirs. La pèira de toca es sovent a l'epoca qu'una ciutat a una carta municipala, que li acòrda de franquisas (esencialament, lo privilègi d'una administracion autonòma). En practica, naturalament, las ciutats son d'aglomeracions grossas per l'epoca amb una activitat comerciala importanta, amb de vias de comunicacion (e sovent fluvialas), mentre que lo vilatge es lo luòc de vida que tot lo monde coneis solament gràcia a sa proximitat. Aquesta distincion administrativa a pas subreviscut a las reformas del sègle XVIII, ont totas las aglomeracions son estadas unifòrmament dotadas d'un ostal de comuna, amb de responsabilitats unifòrmas.
[Modificar] Definicion pel critèri del minimom de populacion
Lo lindal es un indicator de la concepcion de la ciutat e pausa la question de las representacions de la ciutat segon los païses.
Aqueste critèri varia fòrça segon los païses. Las estatisticas de las Nacions unidas sus aquesta question mòstran las diferéncias de lindal entre los instituts nacionals d'estatisticas (n'existisson qualques 200 a travèrs del monde).
En França, lo lindal es de 2 000 abitants aglomerats, en Espanha de 10 000, al Danemarc de 250, als Estats Units de 2 500, en Islàndia de 300, al Canadà de 1 000, al Japon de 30 000 a 50 000... Las Nacions unidas se refèrisson elas, al lindal de 20 000 abitants.
Notam encara qu'una definicion estatistica internacionala de la populacion urbana es estada determinada a l'occasion de la Conferéncia de Praga en 1966).
[Modificar] Varietats de ciutats
Existisson de ciutats sus totes los continents e dempuèi fòrt longtemps. Al fial dels sègles las ciutats èran pas construchas del meteis biais; aquò dependava tanben de l'endrèich ont se trobavan.
Las primièras ciutats datan de fòrt longtemps abans l'èra crestiana. Èran autrescòps un recampament de personas. Fuguèron de vilatjòts que se poblèron a l'entorn d'un endrèich cultivable. Lo mai sovent un flume o la mar èran los melhors endrèiches per abitar.
En America del Nòrd, las ciutats avián fòrt pauc d'abitants al començament. La densitat èra flaca, se construsiguèt atal un ostal per cada familha. En seguida pauc a pauc aquestas ciutats comencèron de s'industrializar en se poblant d'imòbles modèrnes.
[Modificar] Veire tanben
Aglomeracion | Capitala | Megalopòli | Megapòli | Vilatge | Masatge
- Ciutats del monde
- Ciutats las mai caras
- Ciutats las mai espandidas del monde
- Ciutat sosterranha
- Ciutat a l'Edat Mejana
- Lista de las megapòlis
- Populacion urbana
