Wa
De Viquipèdia
Els Wa son una minoria ètnica que viuen principalment al Estat Shan, a birmània. També son una nacionalitat reconeguda a Xina.
El 1962 es va constituir l'Organització Nacional Wa. Va adoptar una bandera que avui es de fet la bandera nacional Wa.
Quant als anys seixanta el Partit Comunista de Birmània es va establir al nord-est del país molts joves Wa i Kokang van ingressar a les seves files. El quarter general del exercit comunista es va establir a Bago Yoma, a la regió Wa el 1973. Als anys vuitanta els Kokang es van escindir del Partit Comunista que va quedar format principalment per els Wa. El quarter general es va establir a Panhsan. El Comitè central va enviar a Seo Thein per organitzar els Wa com a tropes de xoc, però els líders wa, U Kyauk Nyi Lai i Pauk Yu Chan, aliats amb altres elements Wa del partit (amb la mediació dels ex membres kokangs U Phong Kyar Shin i U Phong Kyar Phoo), van provocar un trencament i el 17 d'abril de 1989 els Wa van ocupar la base del partit comunista a Panhsan (o Pansai). El president del partit comunista Ba Thein Tin, els principals dirigents i les seves famílies van fugir a Xina. Llavors els Wa van constituir el grup Solidaritat de les nacionalitats de Myanmar i el Partit de la Unitat (després anomenat Partit unit del Estat Wa) que va adoptar la bandera de la antiga Organització Nacional Wa. Es va negociar amb el govern (Tatmadaw) i es va acordar la pau. El 9 de maig de 1989 casi be deu mil soldats van quedar aquarterats i l’organització wa fou legalitzada. Es va crear la regió especial numero dos del estat Shan, i es va enviar ajuda del govern a la zona per projectes de desenvolupament. L’acord final fou signat a Lashio el novembre de 1989. Des llavors els Wa controlen el tràfic de droga a l’anomena’t triangle d'or, especialment des que el 1996 va desaparèixer l’exèrcit Mung Tai del general Khun Sa. El partit dirigent reclama l’establiment d’un estat Wa separat del estat Shan.
