Venosa
De Viquipèdia
Venosa es una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto. Te uns 20.000 habitants.
Els seus monuments mes important son: l'església de l'abadia de La Trinità del segle XII construïda amb pedres del antic amfiteatre romà; la catedral (segle XV); el castell (segle XV); i les catacumbes jueves (dels segles IV i V).
[edita] Història
L'antiga Venúsia (llatí Venusia) fou una ciutat de la Pulla, a la via Àpia a uns 15 km al sud del riu Aufidus (Ofanto), propera a la frontera amb Lucània. Horaci, nadiu de la ciutat, diu que era una colònia romana formada amb terrenys de Lucània i Pulla. Fou probablement una ciutat del poble de la Pulla.
Es esmentada per primer cop quant fou ocupada pel cònsol romà L. Postumius el 262 aC quant era una ciutat de certa importància; els habitants foren morts i s'hi va establir una colònia romana (el nombre de vint mil colons que es diu hi foren enviats es probablement exagerat).
Fou un lloc segur pels romans durant la segona guerra púnica i s'hi va refugiar el cònsol Terentius Varro amb 700 cavallers després de la derrota a la batalla de Cannes el 216 aC. Allí el cònsol es va reorganitzar i va reunir una força de 4000 cavallers i infants, que foren armats per la ciutat. Mes tard va poder complir amb els requeriments de subministraments fets per Roma. Fou el quarter general dels romans a la Pulla durant tota la guerra, però la ciutat va patir força i al final de la guerra es va haver d'enviar un cos de colons per cobrir les baixes (200 aC). Després va prosperar i va créixer.
A la guerra social fou una de les ciutats que primer es va unir a la revolta, i una de les principals places dels aliats al sud d'Itàlia; al segon any de guerra el territori fou assolat pel pretor romà Cosconius però la ciutat sembla que no fou atacada. Aquests fets no van alterar la seva prosperitat per gaire temps, fet afavorit per la seva situació a la via Àpia.
Sota els triumvirs es va enviar un nou cos de colons i va retenir el rang de colònia sota l'imperi i fou lloc de parada en el camí entre el port de Brundisium i Roma. Una inscripció del temps del imperi l'esmenta com splendida civitas Venusinorum.
Durant l'edat mitjana fou seu episcopal (segle V). Possessió bizantina, al segle IX fou assolada pels sarrains i el segle XI va passar als normands. Va passar després als angevins i als catalans-aragonesos sota els que fou feu de diverses famílies fins el segle XVII. Part del regne de les Dues Sicílies (o temporalment del Regne de Nàpols) va entrar amb aquest a Itàlia el 1861.
Va patir un terratrèmol important el 1854, i n'ha patit molts altres de menys importància.
Fou el lloc de naixement del poeta Horaci que hi va néixer el 65 aC durant el consolat de L. Manlius Torquatus i L. Aurelius Cotta. Horaci esmenta la ciutat en alguns poemes i parla de la font Bandusia i de la muntanya Vultur, però no hi va viure molts anys ja que el seu pare va perdre les terres que hi tenia que foren confiscades durant les guerres civils.
