Sunyer I
De Viquipèdia
- Per al comte d'Empúries i el Rosselló, vegeu Sunyer I d'Empúries.
Sunyer I (v 870 - monestir de la Grassa, Conflent 950 ), comte de Barcelona i Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill de Guifré el Pilós i germà de Guifré II Borrell, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya. Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol.
[edita] Política interior
En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.
[edita] Política exterior i lluita amb els sarraïns
En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.
En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contrà els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).
El 912, el governador sarraí de Lleida, Muhammad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega. Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a al-Tawil.
Durant el període 936-937, va dirigir una expedició militar contra els musulmans al llarg del litoral català cap al sud. Sembla que va tenir molt d'èxit ja que, a banda de provocar una gran mortaldat entre els seus enemics, on també hi va morir el cadí de València; va aconseguir que els musulmans abandonessin temporalment Tarragona, que va quedar com a terra de ningú; i va imposar el pagament d'un tribut a la ciutat de Tortosa.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda, sense conèixer la seva descendència.
L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir:
- Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona
- Miró I de Barcelona (926-966), comte de Barcelona
- Borrell II (927-992), comte de Barcelona
- Adelaida (928-v955), casada amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell i posteriorment abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
- Guillem (929-986)
El 947 es retirà a fer vida monacal després d'haver cedit el govern dels seus dominis als seus fills.
| Precedit per: Guifré II |
Comte de Barcelona 911–947 |
Succeït per: Borrell II juntament amb Miró I |
| Comte d'Osona 911–939 943–947 |
Succeït per: Ermengol I |
