Simple Plan
De Viquipèdia
Simple Plan és un grup de música pop punk nascut a Montreal (Quebec,Canadà)
Taula de continguts |
[edita] Banda
La banda esta composada per:
- Pierre Bouvier: veu
- Chuck Comeau: Bateria
- David Desrosiers: baix, segones veus
- Sébastien Lefebvre: guitarra, segones veus
- Jeff Stinco: guitarra elèctrica
[edita] Història del grup
En un principi, dos membres d'aquest grup, Pierre Bouvier (baix i cantant) i Chuck Comeau (bateria), van formar als 13 anys el grup de punk Reset. Va tenir un èxit relatiu tocant al costat de bandes com MxPx, Ten Foot Pole, i Face to Face. El primer en abandonar Reset va ser Chuck per dedicar més temps als estudis. Pierre va intentar seguir amb Reset, però el grup entra en declivi.
Al cap de poc temps, però, Chuck decideix muntar un altre grup amb els amics de classe, Sebastien Lefebvre i Jeff Stinco. El grup es deia: Simple Plan. Però els hi faltava un cantant.
Mentre, Pierre deixa Reset i és reemplaçat ràpidament per David Desrosiers, un amic del grup.
En un concert de Sugar Ray a Montreal, es troben Pierre i Chuck i aquest li parla dels seu nou grup i de la mancança que té d'un cantant i d'un baix. Pierre hi està d'acord i ho prova. Però de seguida veu que no pot actuar bé i decideixen ampliar el grup a cinc amb un baix. Contacten amb David, que s'incorpora, i es desfà definitivament Reset.
Aquí comença oficialment a rodar la vida de Simple Plan. Tot seguit comencen a enregistrar una sèrie de demos i participen l'any 2001 a diversos festivals d'envergadura com el Vans Warped Tour 2001, el Edge Fest II i el Snow Jam a Toronto.
De seguida ténen el suport de Choi FM, una ràdio de la regió del Quebec que fou la primera que va confiar en ells.
A finals del 2001 signen un contracte amb Lava Records (un segell subsidiari de Warner) per gravar el primer àlbum: No Pads, No Helmets…Just Balls que apareix en el mercat el març del 2002. En el disc hi van participar: Joel Madden de Good Charlotte i Mark Hoppus de blink-182. Prèviament el grup tenia ja una bona primera tarja de visita amb el seu primer extracte "I'm just a Kid" per a la pel·lícula The new guy.
L'èxit és pràcticament instantani i Sugar Ray els demana per ser els seus taloners en els seus concerts a Estats Units. El grup comença a ser cada vegada més popular sobretot amb la sortida del seu segon àlbum l'octubre del 2004 Still not getting any..., amb la producció de Bob Rock, el mateix que ha treballat per a grups com Metallica i Aerosmith entre d'altres.
Les seves cançons es troben cada vegada més en films i un any més tard el seu segon disc en directe: MTV Hard Rock Live, amb una versió acústica de Crazy.
El 7 de febrer del 2006 han actuat a Barcelona al Palau Olimpic Vall d'Hebron. Tenint d'artista convidat uns grans seguidors seus NoWayOut.
[edita] Discografia
[edita] MTV Hard Rock Live (2005)
- Shut Up!
- Jump
- The Worst Day Ever
- Addicted
- Me Against The World
- Crazy
- God Must Hate Me
- Thank You
- Welcome To My Life
- I'm Just a Kid
- I'd Do Anything
- Untitled
- Perfect
- Crazy (Versión acústica)
- Welcome to my Life (Versión acústica) (Solo en pack cd y dvd)
- Perfect (Versión acústica) (Solo en pack cd y dvd)
[edita] Still not getting any (2004)
- Shut up!
- Welcome to my life
- Perfect world
- Thank you
- Me against the world
- Crazy
- Jump
- Everytime
- Promise
- One
- Untitled (how could this happens to me)
[edita] Live In Japan EP (2002)
- You Don't Mean Anything
- The Worst Day Ever
- Grow Up
- American Jesus (Bad Religion Cover)
- I'm Just a Kid
- Addicted
- Vacation
- Surrender
[edita] No pads, no helmets…just balls (2002)
- I'd do anything
- The worst day ever
- You don't mean anything
- I'm just a kid
- When I'm with you
- Meet you there
- Addicted
- My alien
- God must hate me
- I won't be there
- One day
- Perfect
- Grow up
