Samària

De Viquipèdia

Samària (llatí Samaria, grec Σαμαρεῖιτις, hebreu: שֹׁמְרוֹן, àrab: سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samarah o جبال نابلس, Djebal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia d' Acrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord estava marcat per les muntanya que des el mont Carmel anaven cap al sud-est. Foren els territoris de les tribus d'Efraïm i de Manasès. Literalment vol dir Muntanya de Vigilància, o Torre de Vigilància i s'usa per la part muntanyosa del nord de Cisjordània.

El territori de Shemer fou comprat al seu propietari, Shemer, pel rei Omri d'Israel, per la construcció d'una ciutat, que es va dir Shomeron (Samària) com a nova capital del regne en lloc de Tirzah (vers 884 aC). En assiri fou coneguda com "Beth-khumri" ("La casa-palau d'Omri").

Durant el regnat d'Ahab fou assetjada per Ben Hadad II de Damasc i 22 reis vassalls, però fou rebutjat. Un segon atac també va fracassar al següent any. En temps de Jehoram, Ben Hadad va atacar altra cop la ciutat i quan estava a punt de conquerir-la va aixecar el setge al tenir noticies de que s'acostava un exercit que no es sap qui va ser.

Salmanassar V va envair Israel i va assetjar Samària el 723 aC durant tres anys i fou finalment capturada per Sargon II. Les tribus de la zona foren deportades a Assíria.

La ciutat va existir sota assiris i babilonis però només va agafar importància sota els perses a partir de la segona meitat del segle VI quan Pèrsia va permetre el retorn dels jueus. La família local dels Sanballat i el govern dels sacerdots de Jerusalem van tenir considerables diferencies.

El 332 aC la ciutat es va convertir en ciutat hel•lenística i quant els samaritans es van revoltar s'hi van establir milers de soldats macedonis. La ciutat fou destruïda per Joan Hircà el 108 aC però sota Alexandre Janeu tornava a estar poblada.

El 63 aC fou incorporada a la província romana de Síria i l'any 30 aC fou reanomenada Sebaste (Sebastos en grec es equivalent a Augustus). A finals del segle II fou reconstruïda quan Septimi Sever la va convertir en colònia.

Al segle V s'hi va fundar una basílica ja que es suposa que fou el lloc d'enterrament de Sant Joan Baptista, i mes tard s'hi va afegir un monestir; al segle XII els croats hi van construir una catedral que al segle XIII va esdevenir mesquita.

Si han fet excavacions el 1908, 1909, 1910, 1931, 1935 i als anys 60.