Sagramental
De Viquipèdia
El Sagramental era la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada Sagramental a Catalunya des del 1257 com a mínim.
Encara que s'institucionalitza durant el regnat de Jaume I, es troba ja legislat per escrit el segle XI. A Catalunya, l'usatge Princeps namque establia la participació obligatòria de tot home útil en la defensa del país, en cas d'amenaça exterior.
Els compromesos en el Sagramental eren convocats, en cas de perill, amb fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, és a dir, “so metent”, mot aquest que al segle XVI tendí a prevaler i a substituir el de Sagramental.
- El primer Sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat.
- El 1314 Jaume II creà el Sagramental del Vallès, que fou unit a l'anterior -la vegueria passà a denominar-se de Barcelona i del Vallès-.
- El 1395 foren afegits els Sagramentals de Moià i del Maresme i la vegueria ampliava la denominació i era dita de Barcelona, del Vallès, de Moià i del Maresme.
[edita] Vegeu també
 |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
