Ricardo Saprissa
De Viquipèdia
Ricardo Saprissa fou un destacat esportista centreamericà, d'origen català, destacat en la pràctica del futbol.
Ricardo Saprissa Aymá nasqué el 24 de juny de 1901 a El Salvador, fill de pares catalans. El seu pare morí prematurament, i amb només 2 anys viatjà a Barcelona, per tornar novament a El Salvador amb 13. Allà, va començar a practicar el futbol amb el Marathon i va proclamar-se campió centreamericà de tennis amb només dinou anys.
El 1921, després de convertir-se en enginyer topògraf, tornà a Barcelona on començà a practicar hoquei sobre herba als clubs: Club Real, SE Pompeia i Polo. A continuació practicà el tennis on arribà a disputar l'Olimpiada de Paris'24 i la Copa Davis. El 1922 començà a practicar el futbol, on destacà com a gran defensa dret de l'Espanyol, que juntament amb Ricard Zamora (a qui substituí com a capità de l'equip) i Conrad Portas formà la millor defensa del moment a Espanya. Va jugar nou anys al club guanyant dos Campionats de Catalunya i la Copa del Rei de l'any 1929 a Mestalla contra el Madrid. Va disputar el seu darrer partit amb el club el 17 de gener de 1932 en un partit davant de l'Athletic de Bilbao.
Ricardo es traslladà a Costa Rica el 1932, on s'integrà a diversos clubs: Orión FC, Liga Deportiva Alajuelense, Gimnástica y CS Cartaginés. El seu major llegat al seu país d'adopció fou la fundació el 16 de juliol de 1935 del Deportivo Saprissa, que, amb el temps, es convertirà en un dels grans del futbol de Costa Rica. El 1951, fou entrenador de la selecció del seu país, aconseguint el sots-campionat als jocs panamericans de Buenos Aires.
Va ser un jugador de gran classe i un cavaller de l'esport. Fou una bona mostra del concepte d'sportsman d'inicis de segle XX, és a dir, l'esportista multidisciplinar per excel·lència. No va ser expulsat en cap partit ni mai no va cobrar ni un ral. Però la seva filosofia de vida el va fer sobrepassar el simple paper de jugador. Va crear la Peña Saprissa, precedent del futbol base actual, on nodrí l'Espanyol de bons jugadors (com Trias, Martorell, Pérez, Llimós o Teruel) al costat del basc Gamito Pasabalón, que exercia de director tècnic. A més, el seu prestigi fou tan gran que clubs com l'Alajuelense, la Gimnástica, el Cartaginés, i fins i tot la Federació d'Escacs, esport on era un mestre, així com l'Espanyol el van declarar president d'honor. A Costa Rica, a través del club que havia fundat, va dur a terme una important tasca de conducció de l'infant cap a l'estudi, tutelant i assumint el cost de la formació educativa de molts joves sense recursos. Veritable heroi a Centreamèrica va morir el 16 d'agost de 1990.
