Regne dels Nonualcos

De Viquipèdia

El Regne dels Nonualcos fou una entitat política sorgida a El Salvador el 1832, i que va durar fins el 1833

El 1832 El Salvador es trobava en un estat d'anarquia després de que el intent del president Cornejo de separar l'estat de la confederació centreamericana (i el suport a la invasió de Guatemala per Arce, des Mèxic) portes a la intervenció del president federal Morazán (6 de gener de 1832). Derrotat Cornejo a Iocoro (derrota que va suposar la seva deposició i encarcerament) la presidència va passar a Mariano Prado, del Partit lliberal, que era vicepresident, que després va assumir la presidència constitucional el 30 de maig de 1832.

Contra Prado es va revoltar el coronel Narciso Benítez a San Miguel, i després també el poble a la capital Sant Salvador el 24 d'octubre de 1832. Prado, que va haver de traslladar la seva capital a Cojutepeque, va aconseguir sufocar la revolta popular però li va caler mobilitzar forces importants, el que va obligar al reclutament forçós entre les capes mes humils del poble i entre els indis. El indis Pipiles, dirigits per Anastasi Aquino, es van revoltar contra el reclutament i contra l'augment del impost del anyil. Amb un exercit format per un miler d'indis, Aquino va prendre el títol de rei dels Nonualcos i va decretar l'abolició de la usura, dels impostos, de les deutes, de les lleves militars i de la fabricació d'aiguardent (que causava estralls entre els indis).

Una nova revolta a Sant Salvador va forçar a Prado a resignar la presidència en el vicepresident Joaquín de San Martín (9 de febrer de 1833). El primer èxit del nou president fou la liquidació de la rebel·lió de Benítez a San Miguel. Al abril del 1833 Aquino va patir una derrota decisiva, y va caure presoner, essent executat poc després. El 1 de juliol de 1833 San Martín, després del seu període d'interinitat, va assumir la presidència constitucional, càrrec en el que va estar un any durant el que va liquidar les restes de la revolta.