Rafael Blanch i Via
De Viquipèdia
Rafael Blanch i Via (Barcelona, 16 de gener del 1933 - ), fill d'Àngel Blanch i Reynalt, és músic i compositor.
Estudià a l'Escola Municipal de Música de Castelló d'Empúries i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. El seu pare, professor de violí, l'inicià en la música de cambra. Del 1976 al 1978 va ser director de la cobla Els Montgrins.
És autor de les composicions següents:
- L'envelat apedaçat, per a oboè o saxo soprano, clarinet i piano
- Gaudiniana, per a oboè o clarinet, i piano
- Sopa de galets, per a instruments de vent
- Trencaclosques, per a doble quartet instrumental
- Tres cançons catalanes, per a trio de fusta i corn anglès
- Tres valsets de vi, per a quatre instruments de vent en do o en si bemoll
- Trinadansus, per a tres instruments de vent en do o en si bemoll
També són seves les sardanes La Boqueria (2003), Camí de l'Empordà, De la plana, Riallera (1988), obligada de fiscorn, Des del cim del Montgrí (1984), L'encant de Port-Lligat, Fidelitat (2003), Els gegants de Tarragona (1984), La il·lusió de Sant Joan (1977), El pa de tres crostons (2004), El rec del molí (1983), obligada de cobla, Rosa trista. La seva Sardana per als infants del món té versions per a quatre veus iguals i per a dues veus iguals i piano, i la lletra és d'un poema de Joan Alavedra.