Ptolemeu de Jònia
De Viquipèdia
Ptolemeu de Jònia o Ptolemeu d'Efes o Ptolemeu Andròmac, fou fill bastard de Ptolemeu II Filadelf d'Egipte.
El seu pare el va nomenar governador d'Efes i la Jònia egipcia, després de la conquesta de la ciutat a Antioc I Soter. El 261 aC a la mort d'Antíoc I es va fer la pau amb el seu fill Antíoc II Theós sobre la base del manteniment de les posicions vigents. La pau no va durar i la rebel·lió de Ptolemeu, el governador de la Jònia Egípcia, instigada per Antíoc, juntament amb Timarc, tirà de Milet, va suposar el reinici de les hostilitats (260 aC). Els selèucides van recuperar Cilícia i la costa fenícia i van retornar la llibertat a les ciutats fenícies. El 258 aC els selèucides van entrar a Efes, capital de la Jònia Egípcia, i a Milet, i van ocupar tota la regió.
Una revolta dels mercenaris tracis el va onbligar a refugiar-se al temple de Diana a Efes, on fou assassinat junt amb la seva companya Eirene. A la pau que va seguir, Egipte va haver de renunciar a Jònia i altres possessions.
