Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles
De Viquipèdia
El Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles (Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Narrativa, en castellà) és un premi literari otorgat anualment pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports.
Premia a la millor obra en la modalitad de narrativa escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gènere publicades a Espanya l'any anterior. Està dotat amb 15.000 euros. El jurat està presidit pel director general del Llibre i està format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'otorga el mes d'octubre.
És un premi de llarga trajectòria, ja que té els seus antecedents en l'Ordre de creació del Ministeri de Governació de 25 de gener de 1949. La seva configuració data de 1977 i des d'aquell any s'otorga anualment, exceptuant l'edició de 1985.
[edita] Guanyadors
- 1977 José Luis Acquaroni per Copa de sombras
- 1978 Carmen Martín Gaite per El cuarto de atrás
- 1979 Jesús Fernández Santos per Extramuros
- 1980 Alonso Zamora Vicente per Mesa, sobremesa
- 1981 Gonzalo Torrente Ballester per La isla de los jacintos cortados
- 1982 José Luis Castillo-Puche per Conocerás el poso de la nada
- 1983 Francisco Ayala per Recuerdos y olvidos: 1. El exilio
- 1984 Camilo José Cela per Mazurca para dos muertos
- 1985 No es va otorgar en aquesta modalitat
- 1986 Alfredo Conde per Xa vai o griffón no vento
- 1987 Luis Mateo Díez per La fuente de la edad
- 1988 Antonio Muñoz Molina per El invierno en Lisboa
- 1989 Bernardo Atxaga per Obabakoak
- 1990 Luis Landero per Juegos de la edad tardía
- 1991 Manuel Vázquez Montalbán per Galíndez
- 1992 Antonio Muñoz Molina per El jinete polaco
- 1993 Luis Goytisolo per Estatua con palomas
- 1994 Gustavo Martín Garzo per El lenguaje de las fuentes
- 1995 Carme Riera per Dins el darrer blau
- 1996 Manuel Rivas per ¿Qué me queres amor?
- 1997 Álvaro Pombo per Donde las mujeres
- 1998 Alfredo Bryce Echenique per Reo de nocturnidad
- 1999 Miguel Delibes per El hereje
- 2000 Luis Mateo Díez per La ruina del cielo
- 2001 Juan Marsé per Rabos de lagartija
- 2002 Unai Elorriaga per Sprako tranvia
- 2003 Suso de Toro per Trece badaladas. Trece campanadas
- 2004 Juan Manuel de Prada per La vida invisible
- 2005 Alberto Méndez per Los girasoles ciegos
- 2006 Ramiro Pinilla per Las cenizas del hierro
