Patricis i plebeus

De Viquipèdia

Des del principi de Roma, els Patricis i les seves famílies constitueixen el primer esglaó social. Aquests patricis posseïen esclaus, probablement moltes vegades en gran nombre. Els Patricis estan en la base de la fundació de Roma i per tant són ciutadans romans.

Més tard el dret de ciutadania s'estén a les anomenades minoris gent, és a dir als que procedents d'altres ciutats o dins de la mateixa ciutat sense ser patricis, van adquirir la ciutadania romana.

Al costat dels Patres i les Minoris gent, estan els anomenats "habitants" (incolae), és a dir aquells que poblen la ciutat però no tenen dret de ciutadania. Bàsicament aquests habitants estan formats pels clients dels Patricis (gairebé tots antics esclaus alliberats o els seus descendents, però també habitants de ciutats derrotades i exiliats subjectes a patronatge d'un patrici), als quals es sumaven alguns estrangers establerts a Roma amb les seves famílies, sense dret de ciutadania, als quals s'anomenaven els hospitium.

El numero de clients és molt important, i els llaços de dependència s'afluixen al cap d'algunes generacions (o bé la família Patricia s'extingeix de vegades). Passat el temps els incolae (clients i hospitium) constitueixen una classe social, la Plebs, i els seus integrants són els anomenats plebeus.

El temps va consolidar doncs dues classes socials: els Patricis i els Plebeus, que marquen l'història de la Roma republicana.

Vegeu Roma (Regne i República)