Partit dels Treballadors del Kurdistan
De Viquipèdia
EL Partit dels Treballadors del Kurdistan ( kurd Partiya Karkêren Kurdistan, PKK) també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, es un grup armat kurd de Turquia, fundat el 1978 i dirigit per Abdullah Ocalan Apo, avui empresonat a Istambul, amb el lema Kurdistan ve Naman (Kurdistan o mort).
El 1984 es va alçar en armes contra el govern turc i amb aquesta finalitat va crear l’Arteşa Rizgariya Gelî Kurdistan (Exèrcit Popular d’Alliberament de Kurdistan, ARGK), guerrilla amb un comandament centralitzat; es divideix en cinc seccions (Merdin, Sirt, Batman, Muradiye i Garzon), cadascuna amb uns efectius que varien entre els 600 i els 2.000 homes dividits en 20 unitats, i que comptaven amb camps d’entrenament a Diyarbekir, Bhotan, Rihe i Hekari. No “alliberen” cap territori en concret per tal d’evitar repressions indiscriminades contra civils i genocidis, sinó que s’amaguen a les muntanyes i recapten “impostos” a les zones que controlen. Darrerament, però, el seu paper ha estat substituït per l’Hozên Rizgariya Kurdistan (Exèrcit d’Alliberament del Kurdistan, HRK), milícia pròpia del PKK dividida en quatre zones: Dersim, llac Van, frontera amb Irak i frontera amb Iran. El 21 de març del 1985 crearen l’Eniya Rizgawa Netewa Kurdistan (Front d’Alliberament Nacional del Kurdistan, ERNK), xarxa de suport popular a la guerrilla que pretenia englobar tots els partidaris de la independència, però que a la llarga ha estat un fracàs. Inclou sindicats, organitzacions d’estudiants, de dones i de totes les religions kurdes. Convoca manifestacions, organitza el newruz i vol assumir la representació política dels kurds de Turquia a la major part dels països europeus.
[edita] Organització
Té una secció femenina, Tevgera Azâdia Jinen Kurdistan (Moviment de Dones Unides del Kurdistan, TAJK), però que formalment es diu Yekitîa Jinen Welatpazeren Kurdistan (Unió de Dones Patriotes del Kurdistan, YJWK), així com el sindicat estudiantil Yekitîa Xwendekaren Kurdistan (Unió d’Estudiants del Kurdistan, YXK).
A l'interior de Turquia, el PKK es divideix en Parti Eyalet Orgutu (Organització Provincial del Partit) i en Parti Yerel Komiteleri (Comitè Regional del Partit). Pel que fa als kurds exiliats de Turquia, el PKK és qui té el major suport organitzatiu. Hi edita els seus diaris, Serxwebun (Independència), Rewsen, Welat i Ozgur Politika. A Alemanya, on són més nombrosos, compta potser amb uns 8.300 militants actius, té la seu de l’ACM (Comitè Central a Europa) i es divideix en set eyalets: Baden, Baviera, Berlín, Nord, Noroest, SudOest i Mig; i ha organitzat diverses associacions de caire cultural i polític que li serveixen de pantalla.
