Nacionalitat històrica
De Viquipèdia
Nacionalitat històrica [1], realitat nacional [2], caràcter nacional [3] o, simplement, nacionalitat [4] són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, bé per història o bé per un sentiment generalitzat entre la ciutadania de la comunitat.
Els termes tenen una difícil interpretació legal i en la Constitució espanyola de 1978 s'utilitza l'expressió «les nacionalitats i regions que integren [...] la nació espanyola». El terme «nacionalitat» s'empra, segons alguns, per a no equiparar a les comunitats amb la «nació», terme que es reserva per a Espanya (segons alguns juristes exclusivament i segons altres no).
Actualment, les comunitats autònomes que tenen reconeguda la característica de «nacionalitat» sóns:
- Andalusia: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica, però en la reforma en marxa en 2006, s'està considerant el terme realitat nacional.
- Canàries.
- Catalunya: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica, encara que en la reforma de l'Estatut en marxa en 2006, al preàmbul apareix el terme nació.
- Galícia: utilitza el terme «nacionalitat històrica» al primer estatut de la restauració democràtica, però en la reforma que es preveu posar en marxa el 2006, s'està considerant el terme caràcter nacional.[citació necessària]
- País Basc: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica.
- País Valencià: a partir de l'Estatut d'Autonomia de 2006.
