Nabateus

De Viquipèdia

Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia. Els kedarites probablement foren absorbits pels nabateus. La tradició bíblica els fa descendents de Nabayot ben Ismail. Les fons assíries i babilònies els esmenten com Nabatu. Al segle III aC van reaparèixer i dominaven el comerç de la mar Roja, amb uns territoris al nord, a la costa del golf d'Aqaba. Van establir un regne que finalment fou annexionat per Trajà l'any 106.

El primer que dona informació dels nabateus fou Diòdor de Sicília. El 312 aC Antígon, després de recuperar Síria i Palestina dels Ptolemeus, va organitzar una expedició contra els nabateus sota el comandament del general Ateneos amb 4000 infants i 600 cavallers. Llavors els nabateus vivien en una terra desèrtica sense fonts ni rius. Les costums del poble son esmentades durant l'expedició: no bevien vi, no construïen cases, no tenien vinyes ni camps, ni llavors, i vivien en tendes; la alteració d'aquestes costums era un crim capital; es dedicaven a la ramaderia i algun tenien camells i altres cabres, mes que altres tribus àrabs; eren portadors de les especies i plantes aromàtiques del sud d'Aràbia que arribaven a Petra la seva capital; quant eren atacats per un enemic mes fort es retiraven als paratges dessolats on no els poden seguir per manca d'aigua, on tenien preparades reserves d'aigua amagades secretament excavades al terra o a la roca; menjaven carn i llet i els productes naturals com la mel que bevien barrejada amb aigua; cada any feien una fira i aprofitant que eren a aquesta fira el general Ateneos va atacar Petra, la capital, en una marxa de tres dies i tres nits, i la va ocupar fent un gran botí, però en la retirada fou sorprès pels nabateus i el seu exèrcit fou destruït, restant vius nomes 50 homes.

Antígon va enviar un altra expedició sota comandament de Demetri, però com que els nabateus estaven preparats, es va haver de retirar.

Estrabó els esmenta també i diu que eren prudents i estalviadors i els que perdien la seva propietat eren castigats i els que l'incrementaven, premiats; tenien alguns esclaus, però pocs, i amb el temps els mes nobles s'havien tornat refinats; adoraven al foc i feien sacrificis diaris al sol; el poder del rei era limitat; les ciutats no tenien muralles.

Conquerit el regne el 106 per Trajà, es va crear la província d'Aràbia i progresivament els seus habitants es van romanitzar.