Max Steiner

De Viquipèdia

Max Steiner (1888-1971), compositor de cinema nacionalitzat nord-americà, va néixer a Viena (Àustria) el 10 de maig de 1888 i va morir a Hollywood (Califòrnia, Estats Units) el 28 de desembre de 1971.

Sens dubte un dels més prolífics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva història.

Va començar a destacar en l'àmbit musical ja, en l´Acadèmia Imperial de Música de Viena. Va estudiar amb Gustav Mahler i va compondre les seves primeres obres anys abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial, moment que va aprofitar per marxar als Estats Units.

Broadway va ser el seu primer destí. Allà va sobreviure com arranjador de tot tipus de partitures per a algun dels molts musicals que es representaven en els escenaris novaiorquesos.

Va entrar en el cinema quan un dels seus espectacles, Río Rita, va ser traslladat a la pantalla. Va viure la transformació de Hollywood amb la implantació del so. El 1930 va començar una trajectòria ininterrompuda de gran treball que el va mantenir actiu fins a mitjans dels anys seixanta.

Una dilatada carrera en la que va obtenir, sorprenentment, només tres Oscar de la Acadèmia: El delator (1935), de John Ford, L'estranya passatgera (1942), d'Irving Harper, i Des que te'n vas anar (1944), de John Cromwell, encara que va ser nominat en més de vint ocasions.

Amb les seves composicions va consolidar, el que s’ha anomenat, l'estil Hollywood, a l'haver aplicat per primera vegada un tema bàsic, el denominat leitmotiv sobre el que s’elaboraven una sèrie de variacions.

Els treballs de Steiner no van passar desapercebuts en la seva època. Ho demostra el fet que va treballar al llarg de trenta anys amb directors de cinema com: William A. Wellman, John Ford, King Vidor, Frank Capra, Raoul Walsh, Delmer Daves, i molts altres que van saber aprofitar la qualitat dels seus pentagrames.

Encara que va treballar per a la RKO, David O’Selznick i altres Estudis, va destacar fonamentalment la seva llarga etapa a la Warner Bros (entre 1936 i 1953), en la que va definir un estil molt característic que es va propagar en tota la seva creació: a partir d'un tema principal, el compositor reforçava cada moment important de la història, instant musical que podia situar-se en primer pla o mantenir-se de forma que passés desapercebuda per a l'espectador. Va elaborar un precís fil conductor que mai es va limitar a il·lustrar la història.

Així va abordar el melodrama, el cinema de gàngsters, l'aventura i el western amb gran eficàcia fins a convertir-se en un dels compositors més recordats del cinema.