Lennie Niehaus
De Viquipèdia
Lennie Niehaus (11 de juny de 1929, Saint Louis, Missouri) és un compositor de cinema nord-americà conegut sobretot per les bandes sonores de les pel·lícules de Clint Eastwood.
[edita] Inicis al Jazz
De petit es traslladava amb els seus pares de Missouri a Califòrnia. La germana de Lennie era una concertista de piano i el seu pare era un expert violinista i li ensenyava a tocar el violí a l'edat set anys. Ja de jove era un saxofonista amb talent, i en el mateix temps de graduar-se a la Universitat s'immergia al món musical del jazz i big bands, tocant en les orquestres de Jerry Wald, Mel Lewis, Shelly Manne, Jimmy Giuffre, Hampton Hawes, i el llegendari Stan Kenton.
Mentre servia a les Forces Aèrees dels EUA durant els anys 1950, Niehaus es es feia amic d'un jove soldat anomenat Clint Eastwood, amb qui compartia els mateixos gustos musicals. Durant els anys 1960, Niehaus continuava sent un membre actiu de l'escena del jazz, tocant amb el grup Shorty Rogers, i reeixidament enregistrant música sota el seu propi nom.
Sense perdre les seves arrels jazzístiques, durant els anys 70, compaginava la composició de música per la TV i pel cinema, escrivint per exemple el tema de la sèrie de Mel Torme It Was A Very good Year i ajudant en l'orquestració dels treballs de Jerry Fielding i Alex North.
[edita] Col·laboració amb Eastwood
El 1984, Eastwood, que s'havia convertit en una important estrella del cinema, anava a interpretar un thriller de policies anomenat Tightrope, i recomanava el seu vell amic Niehaus al director Richard Tuggle. Niehaus va escriure la banda sonora i començava així la seva llarga col·laboració amb Eastwood que ha inclòs disset pel·lícules - normalment amb el mateix Eastwood escrivint el tema principal, a partir del qual Niehaus composava la resta de la banda sonora.
Les col·laboracions amb Eastwood notables inclouen City Heat (1984), El genet pàl·lid (Pale Rider) (1985), White Hunter Black Heart (1990), Sense perdó (Unforgiven) (1992), A Perfect World (1993), Els ponts de Madison (The Bridges of Madison County) (1995), Space Cowboys (2000), Mystic River (2003) i Million Dollar Baby (2004).
Per a la pel·lícula aclamada per la crítica sobre la vida de Charlie Parker, Bird (1988), Eastwood demanava a Niehaus que refés els solos de trompetes llegendaris de Parker de manera que es poguessin reenregistrar amb nous acompanyaments, rebent una nominació als premis BAFTA.
A part dels seus treballs amb Eastwood, Niehaus també ha fet les bandes sonores de pel·lícules reeixides com Sesame Street Presents Follow That Bird (1985), la guanyadora de l'Emmy Lush Life (1993), les mini-sèries de Titanic (1996), Pocahontas II: Journey to a New World (1999) i The Jack Bull (1999).
Niehaus és també molt actiu en el camp educatiu de la música organitzant clínics, promocionant artistes, i ha publicat nombrosos treballs per a concerts de banda, orquestra, i conjunts de jazz. També ha escrit uns quants texts sobre pedagogia del saxofon.
