Lapònia
De Viquipèdia
|
||||
 |
||||
| Himne nacional | Sámi soga lávlla | |||
| Llengües | Sami, Noruec, Suec, Finès, Rus | |||
| Àrea | aprox. 388,350 km² | |||
| Població - Sami - Total |
Prop de 70.000 2.317.159 |
|||
| Independència | Cap¹ | |||
| Zona horària | UTC des de +1 fins a +3 | |||
| ¹ Està repartida en parts entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia, però amb diferents graus d'autonomia per a la població Sami. | ||||
En un sentit ampli, Lapònia (en suec Lappland, en finès Lappi) designa el país dels Samis. És llavors una regió boreal europea, situada al nord de la península escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia.
En un sentit més limitat, Lapònia és una província històrica de Suècia, que, des de 1809, quan Finlàndia va ser conquerida per Rússia, es troba compartida entre Suècia i Finlàndia.
Lapònia està situada en gran part més enllà del cercle polar àrtic. El Cap Nord és el punt més septentrional d'Europa (de fet, està situat sobre la petita illa de Magerøya molt a prop del continent).
Taula de continguts |
[edita] Clima
El clima és fred, amb temperatures sota 0°C durant sis o set mesos; l'hivern és llarg, i durant tres mesos el sol és per sota de l'horitzó; l'estiu és curt, i el sol lluu contínuament de maig a mitjans de juliol. La temperatura a Lapònia en el transcurs de l'any varia de -35°C (a l'interuir) a +15°C aproximadament. Aquesta regió està vorejada per l'Atlàntic nord i l'Oceà glacial Àrtic. El corrent del Golf permet a les regions costaneres de beneficiar-se de temperatures relativament suaus a l'hivern (el mar no s'hi gela mai, i no s'hi veuen icebergs, malgrat la latitud). És per aquesta mateixa raó que la ciutat més septentrional del món (Hammerfest a Noruega) hi ha ser construïda. Les precipitacions són moderades, però la neu cobreix el sòl alguns mesos.
[edita] Fauna i flora
Entre els animals més emblemàtics de Lapònia hi trobem el ren.
Lapònia presenta diversos mamífers depredadors, tals com l'ós bru i el golut (Gulo Gulo).
El golut és l'única espècie en cert perill d'extinció. Ataca els rens femelles i els petits. La pèrdua de rens pels depredadors és compensada amb una indemnització. En el cas del golut, el problema és que la indemnització requereix portar la identificació de l'animal, com que els goluts arrenquen el cap del ren, posa més difícil la justificació de la pèrdua.
L'ós bru forma part de les espècies animals instal·lades a Lapònia. Els samis tenen el dret de caça'ls dins del seu territori, a excepció dels parcs nacionals.
L'Àguila marina presenta igualment una població d'aproximadament 100 parelles.
Altres animals són la llebre àrtica, la guineu àrtica i el lemming.
La vegetació local és essencialment una vegetació de taiga i de tundra. El nord és cobert de tundra, i el sud, de bosc de coníferes.
[edita] Geografia
Les muntanyes, d'origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords. Hi abunden els llacs morènics, com per exemple l'Inari. Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l'oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos (Kemi, Muonio), i són rics en salmons i truites.
Només a les valls conreables (patates, farratge i algun ramat de bovins) hi ha establiments permanents, com també als centres miners i comercials.
[edita] Història
A més de Noruecs, suecs, Finesos i russos, a la regió hi viuen els lapons (els Samis), poble amb un estil de vida basat en la transhumància (la cria de rens és una activitat important, però els samis són igualment caçadors, pescadors i recol·lectors). Aquest poble, que s'hi establí fa 10.000 anys, ha estat evangelitzat. Les primeres esglésies de la regió van ser construïdes al segle XII pels noruecs, però l'evangelització va continuar fins uns centenars d'anys més tard, al segle XVIII. Les creences animistes tradicionals existeixen encara actualment.
[edita] Economia
La construcció de noves carreteres ha donat lloc a un turisme considerable, però el principal recurs de la regió són els jaciments de ferro (reserves de 3.000 milions de tones) de les muntanyes de Kirunavaara i Luosaavaara, a Suècia, principalment els de Kiruna i Malmbergat; el mineral té un alt contingut de ferro i és transportat per ferrocarril al port de Narvik, a Noruega, per a l'exportació o és usat en la indústria metal·lúrgica de Luleå, Suècia. També hi ha mines de níquel.
Categories: Noruega | Suècia | Finlàndia
