Joystick

De Viquipèdia

Un joystick o palanca de comandament és un dispositiu de control de dues o tres eixos que s'usa des d'un ordinador o videoconsola al transbordador espacial o els avions de caça, passant per grues.

Se sol diferenciar entre joysticks digitals (lligen 4 interruptors encesa/apagat en creu situada en la base més les seves combinacions i els botons d'acció) i joysticks analògics (usen potenciòmetres per a llegir contínuament l'estat de cada eix, i a més de botons d'acció poden incorporar controls lliscants), sent aquests últims més precisos.

[edita] Història

Els Joystick s'utilitzaven originàriament per a controlar els alerons i elevadors d'una aeronau.

El nom joystick pareix deure's al pilot françès de principis del segle XX Robert Esnault-Pelterie ^[1]. També s'atribueix als pilots Robert Loraine i James Henry Joyce. El joystick en si mateix estava present en els primers avions, encara que el seu origen mecànic continua sent incert.^[2]

El primer joystick elèctric de dos aqueixos probablement va ser inventat en 1944 en Alemanya. Es va desenvolupar per a controlar la bomba guiada Henschel Hs 293. El joystick era utilitzat per l'operador per a dirigir el míssil cap al seu blanc per control de ràdio. El joystick constava d'interruptors encesa/apagat en compte de sensors analògics, per la qual cosa se li podria considerar el primer joystick digital. El senyal es transmetia al míssil mitjançant un cable fi.

Aquesta idea va ser aprofitada pels científics del Heeresversuchsanstalt a Peenemünde. Una part de l'equip del programa alemany de coets desenvolupava el míssil Wasserfall, successor del coet V-2, el primer míssil terra-aire dissenyat per a derrocar avions enemics. L'equip de desenvolupament del Wasserfall va modificar el sistema de control per a convertir el senyal elèctric a senyals de ràdio que es transmetien al míssil, eliminant la necessitat del cable.

Els primers joystick de màquina recreativa de saló, o màquina recreativa, eren joysticks digitals perquè l'estàndard de connexió de les plaques de circuiteria d'aquestes màquines majoritàriament usat, anomenat Jamma, que connecta als diferents perifèrics de la carcassa (monitor, botonera, admisor de monedes...) només detecta pulsacions obert/tancat, per la qual cosa els joystick han de ser d'aquest tipus. En evolucionar les recreatives al mateix temps que els ordinadors i videoconsoles van començar a aparèixer controls de tipus analògic.

Les primeres consoles Pong usaven potenciòmetres però la videoconsola Atari 2600 va establir el que seria l'estàndard majoritàriament usat (amb variacions) de joystick digital de 2 aqueixos + un botó de foc, combinat amb una parella de potenciòmetres (per a usar amb paddles/ratolí/trackball). Per l'altre costat, el Apple II va introduir el joystick analògic amb connector de 9 pets, que va ser adoptat pel IBM PC però amb connector de 15 pets. Només uns pocs ordinadors de 8 bits van utilitzar la seva pròpia variació del joystcick analògic. Per la seua banda Nintendo va introduir amb el seu NES la primera interfície propietària amb senyals múltiplexs, que amb variacions propietàries en cada consola i generació ha sigut el sistema utilitzat en les videoconsoles fins a l'aparició del USB

Apple va utilitzar la interfície Apple Desktop Bus com a mètode de connexió de joysticks analògics i digitals i gamepads en els Apple Macintosh (notablement cars per les poques quantitats fabricades), fins que l'aparició del iMac va marcar el pas a USB

[edita] El Joystick al PC d'IBM

Antigament, per a poder connectar el joystick al Compatible PC, aquest havia de disposar d'un adaptador per a jocs, que és un port amb un connector de 15 pets tipus D. Aquest port, generalment havia d'agregar-se a la computadora mitjançant una targeta d'expansió especial, o una que posseïsca múltiples funcions, com per exemple la de so, que a més té un adaptador d'aquest tipus, ja que normalment també era usat en connexions MIDI. Aquest adaptador pot reconèixer fins a quatre interruptors i quatre entrades resistives. Els interruptors generalment són botons que permeten efectuar funcions determinades pel programa que s'estiga executant. Les entrades resistives són potenciòmetres adaptats a dispositius mecànics que simulen un comandament real, com ara palanques o timons, en el cas dels simuladors de vol. Aquests joystick els podem definir com analògics, ja que el senyal enviat per aquest port per a les palanques de posició eren valors analògics (associats a la resistència) que havien de ser calibrats

Els joystick per a PC actuals es connecten a l'ordinador a través del port USB, manant senyals digitals a través d'aquest port, que han de ser interpretades pel seu corresponent Driver, per tant s'ha eliminat la limitació de palanques i botons, podent ser el dispositiu dissenyat amb tants botons o palanques com el fabricant determine. La tecnologia USB ha permès també utilitzar comandaments de videoconsola com els de les Playstation en el PC amb l'adaptador adequat.

[edita] Assistència a discapacitats

Certs tipus especials de joysticks s'utilitzen en els ordinadors moderns amb interfície USB com a substituts del ratolí com dispositiu apuntador, per a persones afectades per paràlisi cerebral, distròfia muscular o Esclerosi lateral amiotròfica.