Joan d'Àustria

De Viquipèdia

Joan d'Àustria

Joan d'Àustria ( Ratisbona, Baviera 1545 - Namur, Països Baixos 1578 ), fill extramatrimonial de l'emperador Carles I de Castella i Bàrbara Blomberg, que serví de miliatar al seu germà, el rei Felip II de Castella.

Nascut amb el nom de Jeromín (Gerònim), fou criat a Leganés, sense conèixer el seu pare fins que aquest últim el cridà des del seu retir al monestir de Yuste a Extremadura el 1556.

El 1559 el seu germà, Felip II de Castella, seguint ordres testamentàries del seu pare el va reconèixer com a membre de la família reial i li va donar el nom de Joan d'Àustria, concedint-li honors i rendes dignes d'un infant. Fou enviat a la Universitat d'Alcalà d'Henares però va rebutjar entrar al mon religiós.

La seva vocació de militar va fer que el rei castellà el posés al capdavant d'una esquadra de naus per combatre els pirates del Mediterrani el 1568. L'èxit de la represió a la sublevació dels moriscos del Regne de Granada el 1569 li va permetre donar evidències dels seus grans dots de militar. Fou llavors quan el rei castellà li concedí el comandament suprem de la flota de la Lliga Santa, formada pels regnes hispans, Venècia i la Santa Seu, contra l'Imperi Turc el 1570, que acabà amb la decisiva victòria de la Batalla de Lepant gràcies al seu bon criteri de buscar la flota turca per enfonsar-la enlloc d'esperar més temps.

El gran èxit d'aquesta batalla, que va posar fi al poder turc al Mediterrani, va fer créixer les ambicions de Joan d'Àustria. Així Felip II va haver de refusar les seves pretensions d'expandir-se a través del mar mediterrani a la vegada que va refusar que Joan poguès ser reconegut infant amb tracte d'Altesa Reial.

Per apaivagar les ambcions de Joan d'Àustria, el rei castellà l'envià el 1576 com a governador dels Països Baixos, un càrrec en el qual havien fallat el duc d'Alba i Lluís de Requesens, incapaços de poder posar fi a la rebel·lió dels protestants. Felip II, per convèncer el seu germà, li va insinuar la possibilitat de poder realitzar més endavant una invasió d'Anglaterra i fer-lo rei d'aquell país al costat de Maria I Estuart. En la seva estada als Països Baixos Joan va anar veient la impossibilitat d'aquella idea del rei, alhora que anava fracassant en la seva intenció de posar pau.

En una acte per aconseguir la pau va proposar, mitjantçant l'Edicte Perpetu de 1577, la retirada dels Terços castellans alhora de respectar les llibertats flamenques a canvi que els rebels reconeguessin la fe catòlica i la soberania del rei castellà, una pau que no durà molt de temps.

Va morir de tifus l'1 d'octubre de 1578, prop de Namur.