James Horner

De Viquipèdia

James Horner

James Horner (14 d'agost de 1953, Los Angeles, Califòrnia) és un compositor de cinema nord-americà nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titanic. Se'l distingeix per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les sevess bandes sonores, i per a l'ús freqüent d'elements musicals irlandesos (celta) tradicionals.

[edita] Estudis

Fill del dissenyador de Hollywood respectat Harry Horner. La seva família es trasllada a Londres a mitjans dels anys 50, on rebia els seus estudis i finalment estudiava amb Györgi Ligeti a la Royal College of Music. De retorn als Estats Units a mitjans dels anys 70, acaba el seus estudis de música a la Universitat de Califòrnia, on es doctora després d'haver estudiat amb Paul Chihara entre d'altres. Després de treballar un temps al American Film Institute, acaba el seu aprenentatge de teoria musical a l'UCLA i inicia la seva carrera musical.

Horner escrivia una peça de concert d'avantguarda anomenada Spectral Shimmers, que s'estrenava a Indianapolis el 1977 en un auditori mig buit, i amb poca publicitat. Frustrat pel pobre acolliment cap al seu treball des de l'establiment clàssic, Horner comença els seus primers passos en el món del cinema, considerant que les pel·lícules eren l'única sortida possible per la seva música melòdica.

[edita] Inicis al cinema

Horner començava a escriure per a pel·lícules d'estudiants de American Film Institute, abans d'implicar-se amb el productor Roger Corman de New World Pictures el 1979. Començà el 1980 escrivint música per a pel·lícules de baix pressupost com Humanoids from the Deep i Battle Beyond the Stars (1980), fent-se de seguida un nom com a estrella amb bon potencial.

Quan se li demanava que escrigués la segona part de la saga Star Trek Star Trek II: La còlera del Kahn (Star Trek II: The Wrath of Khan) el 1982, la seva cotització pujava meteòricament.

Els seus treballs dels anys 80 i principis del 90 inclïen títols com Krull (1983), Brainstorm (1983), Cocoon (1984), An American Tail (1986), Aliens (1986), Willow (1988), [[The Land Before Time]] (1988), Glory (1989), Field of Dreams (1989), Llegendes de passió (Legends of the Fall) (1994), Braveheart (1995) and Apollo 13 (1995).

[edita] Titanic

Horner finalment aconseguia un reconeixement mundial el 1997 quan escrivia la banda sonora per la pel·lícula més taquillera de tots els temps: Titanic, així com la balada per a Céline Dion My Heart Will Go On. Horner guanyava dos Oscars, dos Globus d'or, i el seu àlbum de la banda sonora encapçalava les llistes del Billboard durant dotze setmanes, sense precedents.

Avui dia, Horner és una figura si més no controvertida al món de la música de cinema. Per una banda té el reconeixement de gran mestre al menys pel que fa a l'èxit comercial i per altra rep crítiques constants pel que es considera auto-plagi o, dit d'una altra manera, la repetició dels seus temes.

Però continua gaudint de l'èxit a través de pel·lícules recents com The Mask of Zorro (1998), Bicentennial Man (1999), The Grinch (2000), A Beautiful Mind (2002), Casa de sorra i boira (House of Sand and Fog) (2003) and Flightplan (2005).

Recentment Horner ha acabat la banda sonora de la pel·lícula de Steve Zaillian, All the King's Men.

Horner viu amb la seva muller, Sarah, i les seves dues filles a Malibu Canyon, Califòrnia.

[edita] Premis i nominacions

1986

Aliens - Nominat a l'Oscar per la banda sonora
An American Tail - Guanyador de 2 Grammy per la banda sonora i per la cançó i nominat a l'Oscar per millor cançó origional.

1989