Gamala

De Viquipèdia

Gamala fou una ciutat de Palestina esmentada per Josefus com a capçalera del districte de Gamalitis o Gamalítica dins la regió de Gaulanítide. Era situada en una posició rodejada de muntanyes, una de les quals servia de ciutadella. Les cases estaven construïdes a les vessants i semblaven flotar a l'aire. El seu nom de Gamala deriva de "gamal", paraula semítica per "camell" ja que esta situada a una muntanya en forma de camell. Estava situada al nord del riu Yarmuk i el seu territori feia una falca cap a la Decàpolis, deixant al oest Hippos i al est Dion.

Fou ocupada per l'asmoneu Alexandre Janeu, rei dels jueus a principis del segle I aC. Després va quedar dins els dominis romans i quant va esclatar la rebel·lió dels jueus es va mantenir fidel a Roma per influència de Felip, lloctinent (eparchos) del rei Herodes Agripa, però al final es va revoltar i Flavius Josefus, historiador i comandant jueu hi va instal·lar una guarnició essent la posició mes forta de la zona. Quant el rei Herodes, aliat de Roma, la va voler ocupar, va perdre set mesos en un setge dirigit per Equiculus Modius que no va reeixir. Vespasià la va ocupar l'any 68 i els quatre mil sobrevivents foren assassinats (cinc mil altres es van suïcidar tirant-se des la cimera del penya-segat al buit). El lloc va quedar abandonat per segles.

El segle XIX l'anglès lord Lindsay la va redescobrir al lloc de Al-Hosn, entre el llogaret de Feik i la riba del llac Tiberíades. Entre les restes d'edificis es troba la sinagoga i els banys jueus.

Dins el Golan siri, fou ocupada per Israel el 1967 i des el 1970 ha estat excavada per S.Gutman per compte de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel.