Gabriel Fauré
De Viquipèdia
Gabriel Fauré (Pamiers, 12 de maig de 1845 – París, 4 de novembre de1924) va ser un compositor francès.
Alumne de Saint-Saëns a l'École Niedermeyer de París, va exercir primer com a organista a l'església de la Madeleine a París. Després va ser professor de composició al Conservatori de París i més tard va assumir la direcció d'aquest centre (entre 1905 i 1920).
Amb Debussy, se'l considera un dels més grans compositors francesos de principis del Segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fauré era fill de Toussaint-Honoré Fauré i de Marie-Antoinette-Hélène Lalène-Laprade. Als nou anys va deixar la casa familiar de Pamiers a l'Ariège i va traslladar-se a París per tal d'estudiar a l'Escola Niedermeyer, que aleshores formava els organistes per a l'Església i directors de cor. Va estudiar onze anys amb diversos mestres, entre els quals es trobava Camille Saint-Saëns, qui va introduir-lo en la música dels compositors contemporanis de l'època, com ara Robert Schumann o Franz Liszt.
El 1870, Fauré es va allistar en l'armada i va prendre part en els combats per tal d'alliberar París de l'assetjament durant la Guerra franco-prussiana. Durant la Comuna de París, va estar a Rambouillet i a Suïssa, on va continuar les tasques docents a l'Escola Niedermeyer, que hi havia traslladat la seua seu. En tornar a París, l'octubre de 1871, va esdevenir organista titular de l'església Saint-Sulpice, tot participant regularment al saló de Saint-Saëns i de Pauline Garcia-Viardot. Hi va conèixer els principals músics parisencs de l'època, amb els quals va constituir la Société Nationale de Musique.
El 1874, Fauré va deixar el treball a Saint-Sulpice i va reemplaçar Saint-Saëns, que sovint s'absentava, a l'església de la Madeleine. Quan aquest últim es va jubilar, el 1877, Fauré va esdevenir director del cor. En aquesta mateixa època, es va prometre amb Marianne Viardot, la filla de Pauline, però aquest compromís va ser trencat ben aviat per Marianne. Decebut, va viatjar a Weimar, on va conèixer Liszt, i a Colònia per assistir-hi a les produccions de L'Anell del Nibelung de Richard Wagner. Fauré admirava Wagner però és un dels pocs compositors de la seua època que no va caure sota la seua influència.
El 1883, Fauré es va casar amb Marie Fremiet, amb qui va tenir dos fills. Per fer front a les necessitats de la família, Faure va continuar amb el seu treball a l'església de la Madeleine i va donar lliçons de piano i d'harmonia. Només en l'estiu gaudia de temps per a la composició, tasca que tampoc li reportava molts guanys. No obstant, en aquesta època va compondre moltes obres importants, nombroses peces per a piano i cançons; però més tard les va destruir, conservant-ne només algunes parts que va reutilitzar en obres posteriors.
En els anys 1890, la sort li va somriure. Va viatjar a Venècia on va fer amics i va compondre nombroses obres. El 1892, va ser nomenat inspector dels conservatoris de província, el que va significar que no hauria de dedicar-se a ensenyar a músics afeccionats. El 1896, va ser nomenat organista titular de l'església de la Madeleine i va succeir a Jules Massenet com a professor de composició del Conservatori de París. Entre els seus alumnes, es van trobar músics de la talla de Maurice Ravel i Nadia Boulanger.
Des de l'any 1903 al 1921, Fauré va ser crític musical de Le Figaro. El 1905, va succeir Théodore Dubois com a director del Conservatori de París, institució en la que va introduir nombrosos canvis. La seua situació financera es va estabilitzar i el seu reconeixement com a compositor va crèixer.
El 1909 va ser elegit membre de l'Institut de France, i va trencar amb la vella Société Nationale de Musique. Dissortadament l'oïda començava a fallar-li, i percebia de manera distorsionada les freqüències extremes, altes i baixes.
La seua responsabilitat al Conservatori, unida a la pèrdua de l'oïda, van fer que la seua producció com a compositor se'n ressentira. Durant la Primera Guerra mundial, va romandre a França. El 1920, amb 75 anys, es va jubilar del Conservatori. El mateix any li va ser atorgada la Gran Creu de la Legió d’Honor, una distinció encara un poc estranya per a un músic. La seua salut era fràgil, en part degut a la seua addicció al tabac. Tot i això, va romandre informat de l'actualitat musical i de l'activitat dels joves creadors, en particular dels membres del grup de Els Sis.
Gabriel Fauré va morir de pneumònia à París el 1924. Va ser objecte de Funerals d'Estat a l'església de la Madeleine. Està soterrat al Cementeri de Passy, a París.
[edita] Musique
Les obres de Fauré, de factura clàssica, es caracteritzen per la distinció de les seues melodies i per l'equilibri compositiu.
Hom considera Gabriel Fauré com el mestre de la melodia francesa. Les seues obres van des del pur classicisme - al principi de la seua carrera imitava l'estil de Haydn i Mendelssohn - al romanticisme, per desembocar en una estètica del Segle XX. La base és una profunda assimilació de les estructures harmòniques que havia après a l'Escola Niedermeyer, del seu professor Gustave Lefèvre (qui va escriure el 1889 un Tractat d'harmonia). Aquest manual presenta una teoria de l'armonia sensiblement diferent a la teoria clàssica de Jean-Philippe Rameau : els acords de setena i de novena no hi són pas considerats com a dissonants i la cinquena pot ser alterada sense canviar el mode. A més, la comprehensió dels modes religiosos és perceptible en diversos passatges modals de les seues obres, en particular en les melodies.
En oposició amb el seu estil harmònic i melòdic, molt innovador a la seua època, els subtils motius rítmics són repetitius, amb modulacions semblants a les que es poden trobar en la música de Brahms.
Les seues obres per a piano utilitzen arpegis i una melodia entremesclada entre les dues mans amb substitucions de digitacions, naturals per als organistes però de díficil interpretació per als pianistes.
[edita] Obres
[edita] Piano sol
- 1 Balada, Op. 19
- 13 Barcaroles, Op. 26, 41, 42, 44, 66, 70, 90, 96, 101, 104, 105/1-2, 116
- 1 Dolly Sis peces per a piano a 4 mans, Op. 56
- 1 Huit peces brèves, Op. 84
- 6 Impromptus, Op. 25, 31, 34, 86, 91, 102
- 1 Masurca, Op. 32
- 13 Nocturns, Op. 33/1-3, 36, 37, 63, 74, 84/8, 97, 99, 104, 107, 119
- 9 Preludis, Op. 103
- 3 Romances sans paroles, Op. 17
- 4 Valses-caprices, Op. 30, 38, 59, 62
- 1 Tema i variacions, Op. 73
[edita] Arpa sola
- Impromptu, Op. 86
- Une châtelaine en sa tour, Op. 110
[edita] Música de cambra
[edita] Violí i piano
- 2 Sonates per a violí i piano, Op. 13, 108
- Andante, Op. 75
- Berceuse, Op. 16
- Romance, Op. 28
[edita] Violoncel i piano
- 2 Sonates per a violoncel i piano, Op. 109, 117
- Elegia, Op. 24
- Papillon, Op. 77
- Romance, Op. 69
- Sérénade, Op. 98
- Siciliana, Op. 78
[edita] Flauta i piano
- Fantaisie, Op. 79
[edita] Instruments de corda i piano
- 1 Trio amb piano, Op. 120
- 2 Quartet amb piano, Op. 15, 45
- 2 Quintet amb piano, Op. 89, 115
[edita] Corda
- 1 Quartet de corda, Op. 121
[edita] Veu i piano
- Melodies i Cicles, Op. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 18, 21, 23, 27, 35, 39, 43, 46, 51, 58, 61, 72, 76, 83, 85, 87, 92, 94, 95, 106, 113, 114, 118
[edita] Cor
Religioses
- Ave Maria, Op. 67 No. 2
- Ave verum corpus, Op. 65 No. 1
- Cantique de Jean Racine, Op. 11
- Ecce fidelis servus, Op. 54
- O Salutaris, Op. 47 No. 1
- Maria, Mater Gratiae, Op. 47 No. 2
- Missa de Requiem en Re menor, Op. 48
- Salve Regina, Op. 67 No. 1
- Tantum ergo, Op. 55
- Tantum ergo, Op. 65 No. 2
Profanes
- La Naissance de Vénus, Op. 29
- Les Djinns, Op. 12
- Le Ruisseau, Op. 22
[edita] Obres per a orquestra
- Masques et Bergamasques, Op. 112
- Caligula, Op. 52
- Pavane, Op. 50
- Pelléas et Mélisande, Op. 80
- Shylock, Op. 57
- Le voile du bonheur, Op. 88
- Ballade per a piano i orquestra, Op. 19 (afegit d'acompanyament d’orquestra a la versió original per a piano sol)
- Fantaisie en Sol major per a piano i orquestra, Op. 111
- Concert per a violí i orquestra, Op. 14
[edita] Òpera
- Pénélope
- Prométhée, Op. 82
[edita] Enllaços externs
- Biografia (francès)
- Biografia resumida de Gabriel Fauré per Léo-Pol Morin (francès)
- Partitures gratuïtes Portal WIMA
- Escoltar les obres completes.
[edita] Cites
- La paorosa tempesta que travessem ens farà tornar en nosaltres mateixos, restituint-nos el sentit comú, és a dir, el gust per la claredat de pensament, la sobrietat i la puresa en la forma, el menyspreu de l'efectisme! . Abril 1915
