Font-de-Gaume
De Viquipèdia
Font-de-Gaume és una cova amb mostres d'art paleolític que es troba en el municipi occità de Las Eisiás de Taiac (nom oficial de Eyzies-de-Tayac) a la Dordonya.
Va ser descoberta el 12 de setembre de 1901 per Denis Peyrony, Henri Breuil i Louis Capitan, només quatre dies després de la descoberta de la cova de Combarelles.
Els materials elaborats pels homes primitius en pedra (indústria lítica) pertanyen essencialment a les cultures del Châtelperronià i a l'Aurinyacià, i més rarament al Musterià, au Solutrià i al Magdalenià.
La cova presenta la forma d'un passsadís de 125 metres de llarg relativament estret. Les primeres pintures es troben a uns seixanta metres de l'entrada on hi ha escassa circulació d'aire cosa que n'ha permès la conservació ja que altres pintures dins del passadís han desaparegut per l'acció de l'aire.
En total hi ha uns 200 gravats i pintures que en alguns casos presenten policromia. Es tracta de signes geomètrics d'animals en concret d'auroc (Bos primigenius), bisonts, mamuts , cavalls, rens i també lleons. Les figures antropomorfiques que apareixen són siluetes i possiblement vulves.
En no haver una datació absoluta aquestes obres d'art parietal són assignades a l'art magdalenià sota la base de comparacions estilístiques.
Des de 1979, aquestes coves estan inscrites com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO junt amb altres de la vall de la Vézère.
La grotte de Font-de-Gaume est ouverte au public.
[edita] Referències
- H. Breuil, Quatre cent siècles d’art pariétal, Centre d'Études et de Documentation préhistoriques, 1952.
- A. Leroi-Gourhan (1988) - « Font-de-Gaume », a : Dictionnaire de la Préhistoire, Leroi-Gourhan, A., (Éd.), PUF, pp. 410-411.
