Felip III de Borgonya

De Viquipèdia

Felip III de Borgonya

Felip III de Borgonya el Bo ( Dijon 1396 - Bruges 1467 ), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

[edita] Orígens familiars

Nasqué el 31 de juliol de 1396 a Dijon sent fill del duc Joan I de Borgonya i la seva esposa Margarida de Baviera-Straubing. Era nét per línia paterna de Felip II de Borgonya i Margarida III de Flandes, i per línia materna d'Albert I d'Holanda.

[edita] Núpcies i descendents

Es prometé el 28 de gener de 1405 amb Miquela de Valois, filla del rei Carles VI de França. El matrimoni, però, no es realitzà fins el juny 1409 a París. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en segones núpcies, el 30 de novembre de 1424 a Moulins-les-Engelbert amb Bonna d'Artois, filla del comte Felip d'Artois-Eu. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en tercers núpcies, el 7 de gener de 1430 a Bruixes amb Isabel de Portugal, filla del rei Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster. D'aquesta unió tingueren tres fills:

• l'infant Antoni de Borgonya (1430-1432, comte de Charolais
• l'infant Josep de Borgonya (1432), comte de Charolais
• l'infant Carles I de Borgonya (1433-1477), duc de Borgonya

[edita] Aliança amb Anglaterra

Escut d'armes de Felip III, que uneix l'escut d'armes dels Borgonya amb les armes del ducat de Brabant

Felip III va esdevenir duc de Borgonya i de les demès possessions a la mort del seu pare el 1419, assassinat a mans del delfí i futur rei Carles VII de França.

L'any següent Felip III s'alià amb Enric V d'Anglaterra pel Tractat de Troyes, i es declarà enemic del rei francès. El 1423 l'aliança s'enfortí pel casament de la seva germana Anna de Borgonya amb Joan de Bedford, regent del rei anglès durant les seves estades a França.

El 1430 les tropes de Felip III van capturar a la donzella Joana d'Arc, que fou transferida a les tropes angleses i que organitzaren el seu procès judicial acusada d'heretgia. L'aliança amb Anglaterra es trencà el 1435 quan Felip III atacà el port marítim de Calais, en mans angleses, i pel posterior Tractat d'Arràs, pel qual Felip III reconegué Carles VII com legítim sobirà de França. El 1439 es tornà a rebelar contra el rei francès i donà suport a la revolta nobiliar de la Pragueria.