Fórnols de Matarranya

De Viquipèdia

Fórnols de Matarranya és un municipi del Matarranya.

Taula de continguts 1 Emplaçament 2 Historia 3 Festes i esdeveniments culturals 4 Fills il·lustres

[edita] Emplaçament

Situat al sector de llevant del Matarranya a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d'altitud màxima, a l'extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals. En el seu terme existeix una presència constant de pinedes de pi carrasc, i matollar, però es localitzen diversos arbres catalogats com monumentals, com el conjunt de xiprers (Cupressus sempervirens) al santuari de la Mare de Déu de Montserrat . Un bon lloc per a observar unes formacions típiques mediterrànies és la confluència de les vals de Estopinya i la Vall de les Canals, amb pineda de carrasco i matorral mediterrani amb bons exemplars de quejigos i espècies ribereñas (sauces, pollancres, freixes...).

L'agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres.

[edita] Historia

El nom de "Fórnols" es va trobar en diversos documents medievals com a "Fornos", derivant del llatí "furnulos", és a dir, forno o forn. Pot ser que provingui de les antigues coves en forma de forn que se situen pels voltans del municipi. L'escut de la localitat dóna fe d'això al representar un antic forn de calç. La història de Fórnoles va estar durant molts segles vinculada a l'Ordre de Calatrava, formant part de l'orde de Calatrava de Mont-roig de Tastavins i fins al segle XIV fou una aldea agregada d'aquella vila.

En l'any 1337 Pere III el Cerimoniós li va concedir el títol de vila, però el 8 d'agost de 1397 el consell de la vila signà un pacte amb Pena-roja pel qual el terme i la vila quedaven integrats dins el d'aquell poble, malgrat no tenir cap límit comú, tot renunciant a tenir consell propi, jurats, mostassafs i altres càrrecs de vila.

El 1608 Felip III de Castella concedí la segregació, però el consell de Pena-roja apel·là la decisió reial. Durant la guerra dels Segadors la vila patí els allotjaments dels soldats. El 1647 s'enregistrà una forta secada i dos anys després, el 1649, es reberen notícies de l'existència de brots de pesta a la contrada, especialment a Alcanyís.

El seu castell, del que es conserven escasses restes, s'elevava en la part més alta de la lloma sobre la qual s'assenta el poble. Encara que tota la vila va estar amurallada, l'únic portal de muralla que encara queda en peus està semiocult sota una edificació.

[edita] Festes i esdeveniments culturals

• 3 de Febrer, Sant Blas
• 15 d'agost, Festes de la Verge d'Agost
• Segon diumenge de maig, Romeria al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual acudeixen no només de Fórnoles sinó també Valdealgorfa, Castelserás, Torrecilla d'Alcanyís, Valljunquera, la Vall del Tormo, la Torre de Vilella, la Codonyera, Bellmunt de Mesquí i Ràfels.

Aquest romiatge comarcal, que congrega a pobles del Mezquí i del Matarraña, recorda el rar prodigi que el mateix dia de 1521, sense avisar-se uns a uns altres, van acudir tots els pobles alhora en rogació al santuari per a demanar aigua. A aquesta ermita també la hi coneix amb el nom de Santa Mónica, doncs la tradició conta que la Verge es va aparèixer al pastor el dia de la festivitat de la santa.

[edita] Fills il·lustres

• Andreu Piquer i Arrufat (1711-1772), metge de Ferran VI i erudit il·lustrat, catedràtic d'anatomia a València que publicà tractats mèdics importantde.
• Brauli Foz (1791-1865), home d'idees liberals i escriptor en castellà destacant la novel·la picaresca "Vida de Pedro Saputo".

Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.