Enric III de Castella
De Viquipèdia
Enric III de Castella el Malalt ( Burgos 1379 - Toledo 1406 ), príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella i Lleó (1390-1406).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Primer fill de Joan I de Castella i la seva primera esposa Elionor d'Aragó, va néixer a Burgos el 4 d'octubre de 1379. Fou germà del també rei Ferran I d'Aragó, que fou escollit rei d'Aragó el 1412 després del Compromís de Casp i quan Enric III ja havia mort.
[edita] Ascens al tron
Abans de ser elevat al tron va ostentar el títol de Príncep d'Astúries, càrrec creat per a ell el 1388 i que a partir d'aquest moment serà el títol designat a l'hereu reial. Succeí el seu pare al tron de Castella i Lleó el 1390, però no va assumir el poder efectiu fins el 2 d'agost de 1393, a l'edat de 13 anys, després d'un tumultuós període de canvis en la regència.
Va poder pacificar a la noblesa i restaurar el poder reial, recolzant-se en els nobles de segona fila i desplaçant així els seus parents més poderosos (com Alfons Enríquez i Elionor de Navarra). Derrogà privilegis abans concedits a les Corts de Castella, com l'alcabala i el dret a assistir al Consell Reial, impulsà la figura dels corregidors a les ciutats, i sanejà l'economia del Regne de Castella. Així mateix, disminuí les persecucions contra els jueus promulgant diversos edictes contra la violència, que havia sigut particularment greu en 1391.
[edita] Política exterior
Durant el seu regnat, la flota castellana va obtindre diverses victòries contra els anglesos; el 1400 va enviar una flota de guerra que va destruir la base pirata de Tetuan, a l'Àfrica del Nord. El 1402 va començar la colonització de les Illes Canàries, enviant a l'explorador francés Jean de Béthencourt.
Va aturar una invasió portuguesa, iniciada el 1396 amb un atac a Badajoz, consolidant finalment la pau amb l'acord firmat amb Joan I de Portugal el 15 d'agost de 1402.
Va recolzar les pretensions pontifícies del Papa Benet XIII i va reprendre la campanya contra el Regne de Granada, aconseguint una important victòria a Collejares, prop d'Úbeda el 1406, encara que no va poder completar-la al sobrevenir-li la mort. També va enviar a dos ambaixades davant de Tamerlà, la primera encapçalada per Hernán Sánchez de Palazuelos i la segona per Ruy González de Clavijo.
[edita] Tractat de Baiona
El 1388, i en virtut del Tractat de Baiona, es va concertar el seu casament amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant, duc de Lancaster, i Constança de Castella. Aquesta última era filla de Pere I el Cruel i neboda del seu avi Enric II de Castella. Això va permetre culminar el conflicte dinàstic, refermar a la Casa de Trastàmara, i establir la pau entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de Castella.
[edita] Núpcies i descendents
El 1393 es casà a la catedral de Madrid amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant i Constança de Castella. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Maria de Castella (1401-1458), casada el 1415 amb el seu cosí Alfons V d'Aragó
- la infanta Caterina de Castella (1403-1439), casada el 1420 amb Enric I d'Empúries
- l'infant Joan II de Castella (1405-1454), rei de Castella
Enric III va morir el 25 de desembre de 1406 a l'edat de 27 anys. Amb la seua salut afectada, els últims anys ja havia delegat part del poder efectiu en el seu germà Ferran d'Antequera. A la mort del rei, i davant la minoria d'edat del seu fill, Ferran d'Antequera i Caterina de Lancaster actuaren de regents.
| Precedit per: Joan I |
Rei de Castella Rei de Lleó 1390–1406 |
Succeït per: Joan II |
