Elionor d'Alburquerque
De Viquipèdia
Elionor d'Alburquerque, la Rica Hembra ( v 1374 - Medina del Campo 1435), infanta de Castella, comtessa d'Alburquerque i reina consort de Catalunya-Aragó (1412-1416).
[edita] Orígens familiars
Era filla del comte Sanç d'Alburquerque i Beatriu de Portugal. Fou neboda de Pere I de Castella i Enric II de Castella per línia paterna i néta de Pere I de Portugal per línia materna.
[edita] Núpcies i descedents
Es va casar el 1393 amb l'infant Ferran, fill del seu cosí Joan I de Castella i futur Ferran I de Catalunya-Aragó. Va aportar de dot el seu important patrimoni, que comprenia les terres més riques de la Rioja, de Castella i d'Extremadura. D'aquesta manera, Ferran va aplegar un domini molt extens per tot Castella. Anys més tard, el poder econòmic del Trastàmara va ser un factor de pes que aujudà finalment a la seva elecció com a rei en el compromís de Casp, el 1412.
Del seu matrimoni amb Ferran I va tenir 8 fills:
- l'infant Alfons el Magnànim (1396-1458), comte de Barcelona i rei d'Aragó
- la infanta Maria d'Aragó (1396-1445), casada el 1420 amb el seu cosí Joan II de Castella
- l'infant Joan II d'Aragó (1398-1479), comte de Barcelona i rei d'Aragó
- l'infant Enric d'Aragó (1340-1445), duc de Villena
- la infanta Elionor d'Aragó (1400-1445), casada el 1420 amb Eduard I de Portugal
- la infanta Elisabet d'Aragó, casada amb Pere de Coimbra
- l'infant Pere d'Aragó (1406-1438), duc de Noto
- l'infant Sanç d'Aragó (1410-1416), mestre de l'orde de Sant Jaume i de l'orde d'Alcántara
Vídua el 1416, Elionor es va retirar a Castella, on va veure's implicada en les lluites dels infants d'Aragó, els seus fills, contra el partit realista encapçalat per Álvaro de Luna i acabà perdent les seves possessions en benefici d'aquest últim. Va ser mare de cinc fills i dues filles, entre els quals hi havia els futurs Alfons IV el Magnànim i Joan II de Catalunya-Aragó.
