Discussió:Economia

De Viquipèdia

[edita] Utilitarisme

Això de que no es utilitarisme.. ejem... crec que la vinculació es prou forta com por posar-hi un link. Especialment pel que fa a l'utilitarisme preferencial. En fins, llegiu i jutjau: utilitarisme. -- AnnubiX 22:34 18 ago, 2005 (UTC)

No no no.... crec que hi ha una confusió. El concepte econòmic d'utilitat es defineix com una relació binària (matemàtica) per a analitzar o descriure les preferències qualitatives dels individus en la teoria econòmica. Encara que algunes teories postulen utilitats cardinals, la teoria més universal estableix la utilitat com a relació binària ordinal, que després és representada per mitjà d'una funció matemàtica (anomenada funció d'utilitat) la qual assigna una xifra a cada possible combinació de consum, per a diferenciar una combinació "millor" o "preferida" d'altra. Així doncs, els economistes poden realitzar un anàlisis matemàtic de les preferències (no matemàtiques) en l'economia. El concepte econòmic ordinal d'utilitat és diferent del concepte filosòfic d'utilitat, i del utilitarisme preferencial com a concepte "moral" de les preferències. L'economia utilitza els anàlisis positius, és a dir, anàlisis de fets i d'hipòtesis que es poden quantifiar, observar i comprovar. --Alonso 03:14 19 ago, 2005 (UTC)

No veig per què el fet d'utilitzar la utilitat ordinal ja podem deixar de relacionar-lo amb l'utilitarisme. Per a la persona individual la cosa no comporta cap diferència (és a dir, el principis utilitaristes funcionen de forma idèntica). Per a la societat (i per tant el govern), només cal relativitzar: deixar fora la intercomparabilitat entre persones. La idea de fons es la mateixa. L'individu "perfecte" (homo oeconomicus): el que maximitza la satisfacció (utilitat, plaer...). El govern "perfecte": el que maximitza la satisfacció social. I quan se nega la intercomparabilitat, continua amb el proces d'optimització... només que ha re cercar únicament l'eficiència de Pareto. Idò... què no és això el que promou l'utilitarisme? Bentham -> Stuart Mill -> Edgeworth-Pareto. Una mateixa filosofia.

Per cert, molta aspiració positivista i tal pasqual... però m'encanta com d'analisis positius casi sempre es tanquen a la seva pròpia branca, deixant com a "mite" o "moral" coses demostrades a (positives de) altres disciplines. Almenys els economistes ortodoxes. -- AnnubiX 16:04 19 ago, 2005 (UTC)

Crec que la seccio de l'article que parla de la utilitat, ho fa amb relacio al concepte matematic que remumeix les preferencies personals en una funcio que pot ser utilitzada en els procesos matematics d'optimitzacio (calcul diferencial o vectorial si s'analitzen mes variables). Des de la segona meitat del segle XX, les escoles d'economia s'han desvinculat del estudi utopic de la utilitat (fins i tot del concepte de utilitat com a mesura de la "felicitat" d'Adam Smith), i han optat per una investigacio mes matematica de les teories i conceptes. Als llibres de microeconomia intermedia trobaras nomes una oracio que explica l'origen del concepte d'utilitat com a fonament de l'analisis economic, i despres la introduccio del conepte d'utilitat com a relacio binaria i de la funcio d'utilitat, de la qual es fa us en tots el models de l'economia, que avui dia no son politics ni filosofics, sino matematics. Els analisis positius son analisis, com s'ha dit, d'hipotesis i fets; per contra, els analisis normatius de l'economia son opinions o conclusions per a dir que s'hauria de fer (les decisions governamentals, o la relacio amb l'ecologia, o la filosofia...). Es a dir, els analisis positius donen proves o comprovacions a les hipotesis de les relacions que estudia la ciencia de l'economia (per exemple, un estidu per a provar si la inflacio esta relacionada amb l'atur; es fa un analisi de regressio, o proves d'hipotesis, o qualsevol altre metode amb nombres... i s'obte una conclusio). Despres, cadascu realitza un analisi normatiu (per exemple, el govern estableix que reduir la inflacio es "millor" per al pais que promoure inversions, o que el comerc internacional amb paisos no desenvolupats es "just")... de fet els analisis normatius son molt subjectius. En qualsevol cas, si s'ha de parlar d'utilitarisme, i del concepte filosofic i moral de la utilitat, aixo s'hauria de fer en una altra seccio, per a diferenciar els dos conceptes, o per a diferenciar l'economia politica i filosofica de la ciencia de l'economia pura. --129.119.32.62 17:53 19 ago, 2005 (UTC)

Tu mateix ho dius, anàlisis d'hipòtesis i fets. La hipòtesi del principi d'utilitat no es altra cosa que la idea filosòfica d'utilitat, la qual està directament lligada a l'utilitarisme. Si vols explicar el concepte d'utilitat a part, l'únic que faràs sera repetir la meitat de l'article de l'utilitarisme, amb la única diferència que l'utilitarisme jutja com a positiu el cas en que la economia demostra com a màxima la satisfacció. "Tremenda diferencia", que se diria irònicament. Però be, si lo teu es desdoblar articles, endavant... però mentre aquest article desdoblat no existeixi, com a mínim s'haurà de fer qualque referència (encara que no sigui 100% adaptada a la vessant econòmica) a la idea... -- AnnubiX 18:30 19 ago, 2005 (UTC)