Durin I

De Viquipèdia

Durin I de Khazad-dum, més conegut com a Durin l'Inmortal, és un personatge de les obres de J.R.R. Tolkien. Va ser el primer dels set pares dels nans a despertar-se, i el fundador de la Casa de Durin.

[edita] Biografia

Durin era un dels set Pares dels Nans, que havien estat creats pel vàlar Aulë i omplerts de vida amb l'alè de l'Il·lúvatar. Va ser el primer a despertar, i segons explica la llegenda va fer-ho al Mont Gundabad al nord de les Muntanyes Boiroses; un lloc sagrat pels nans des d'aleshores. Des d'allí Durin va caminar en solitari buscant la resta dels Pares dels Nans que s'havien despertat.

Durant el seu viatge va trobar Espillac (Mirrormere en l'anglès original), un llac a la falda de les Muntanyes Boiroses que els llacs batejarien amb el nom de Kheled-zâram. Allí va fundar-hi la que amb el temps es convertiria amb la més gran de les ciutats dels nans: Khazad-dûm: la Mina del Nan, que més endavant es coneixeria com a Mòria.

A Durin se'l va conèixer com l'inmortal perquè va viure més que qualsevol altre nan, i també perquè va ser succeït per cinc descendents seus en línea directa que també és deien Durin i que segons s'explica eren físicament idèntics a ell.

Per ser el primer dels nans a despertar-se, la memòria de Durin és honorada per tots els nans de les set cases.