Dit
De Viquipèdia
Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'èsser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats. La presència dels dits caracteritza la branca dels tetràpodes.
Taula de continguts |
[edita] Els dits humans
Dits de la mà esquerra de l'èsser humà
Els dits humans són cinc per cada mà i peu. Col·loquialment els dit de la mà reben un nom diferent per a distingir-los, escomençant pel més radial fins al més cubital, són els següents:
- Polze (o dit gros), indispensable per la prensió.
- Dit índex (o dit apuntador, o assenyalador, o mestre, o saludador).
- Dit mitger (o dit del cor, o del mig, o llarg, o llépol), el més llarg.
- Dit anular (o de l'anell).
- Dit auricular (o dit gorrí, o menut, o menovell –o menuell–, o petit, o xic, o garranxet, o corronxet).
[edita] Funció
Per a l'èsser humà i els primats els dits de la mà resulten útil per a la prensió. A les aus els serveix bàsicament per subjectar-se a les branques. Els dits a més a més aporten informació sobre la temperatura, l'estructura i la textura de l'objecte palpejat.
És notòria l'habilitat humana de llegir Braille amb les puntes dels dits.
[edita] Anatomia dels dit humans
En relació a la resta del cos humà els palpís dels dits tenen una alta concentració de terminacions nervioses proveint-los com centres de sensació tàctil; tocar alguna cosa o algú es fa sovint amb les mans o particularment amb els dits.
Hi ha tres ossos a cada dit anomenat la falange proximal, la falangeta i la falange distal (o falangina). Cada dit té tres unions. La primera unió és on s'ajunten els ossos que formen la palma de la mà, els metacarpians, amb el primer os del dit anomenat falange proximal. La segona junta és la junta interfalàngica proximal i la tercera és la junta interfalàngica distal. Cadascuna d'aquestes juntes es cobreix d'un cartílag articular. El catrílac articular és el material esponjós que cobreix el final d'ossos que constitueixen una junta. El cartílag deixa els ossos relliscar fàcilment l'un contra l'altre mentre la junta es mou a través de la seva joc de moviment.
Cada dit està provist del tendó extensor, els dos tendons flexors, el superficial i el profund, els músculs interossis i els lumbricals.
Una excepció considerable la trobem en el polze que no disposa de falangina i amb els seus tendons rotors i flexors comprenguts en la mateixa mà.
La part ventral del dit es veu realçada per la presència de carenes i espirals anomenades impremtes digitals. En la part dorsal el dit es veu reforçat per una còrnia que serveix de protecció anomenada ungla.
[edita] Vegeu també
- digitígrad
- polidactília
