Dama d'Elx

De Viquipèdia

Dama d'Elx, que es troba habitualment al Museu Arqueològic Nacional de Madrid

La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, en l'any 1897, prop de 2 km. al sud d'Elx (Baix Vinalopó). Generalment, es considera que la Dama d'Elx és una escultura d'art íber, datada al segle IV aC, o potser el segle V, és a dir, de les èpoques dels romans o dels helenístics.

Tanmateix, es pensa que representa a una dona que duu complexos i luxosos abellaments al cap, i collarets gruixuts a cada costat de la cara. Com moltes altres figures íberes religioses de mena que se'n trobaren enlloc, disposa d'un buit a l'esquena el qual, presupossadament, servia per a introduir-hi cendres, relíquies o d'altres objectes sagrats, i les seues espatlles s'hi disposen lleugerament inclinats cap avant, amb la qual cosa se sospita que se'n tracta d'una deessa o d'una sacerdotessa íbera.

En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elx, on hi han hagut mobilitzacions socials reivindicant el seu retorn i la seua permanència a l'esmentada ciutat, en voltes d'exhibir-se a Madrid. Després d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el 17 de maig de 2006 la Dama va ser traslladada a Elx (al Palau d'Altamira, que ha estat convenientment habilitat) i oberta al públic el dia 18 de maig. L'escultura romandrà a Elx sis mesos i tornarà a Madrid el dia de l'última representació del misteri d'Elx de l'any 2006.

[edita] Descripció de l'escultura

Policromia hipotètica de la Dama d'Elx.

Duu una túnica blanca de lli fi, una mantellina subjecta per una pinta o una tiara que cau sobre l'escot. Eixa mantellina era de color vermell, on encara hi queden restes de pintura, i sobre aquesta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'aparència pesant que era de color blau. Els seus llavis també hi conserven restes de color vermell. N'està feta de pedra de calcària fina, groguenca, i la cara porta el color natural d'aquesta pedra, que probablement coincidiria amb el color natural de la pell de la cara. Aquests policromats són típics dels grecs, i la roba recorda a algunes terracotes àtiques del segle IV aC originàries de Rodes que se'n trobaren a les Illes Balears.

Entre d'altres versions, aquella més acceptada és que es tracta de la deessa cartaginesa Tanit, igual que la Dama de Baza, equivalent púnica de la fenícia Astarté o de la semítica Ishtar babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Aquesta deessa es donà conèixer a Europa Occidental pels fenicis, i fou força venerada entre íbers i turdetans, com així ho indiquen nombroses estatüetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'origen fenici, i coincideixen amb els collarets que formen part del Tresor d'Aliseda, obra d'artistes indígenes que treballaven cap l'any 600 aC, que també apareixen a la Dama de Baza i altres escultures íberes, bé en pedra o bé en bronze. De fet, aquesta barreja d'elements procedents de diferents orígens és un dels trets de l'art íber.

Hi existeix una descripció feta per Artemidor d'Efes, sobre les dones íberes que veguè durant el seu viatge per les costes d'Ibèria, allà per l'any 100 aC, que coincideix en gran part amb la descripció de la Dama d'Elx:

Algunes dones íberes porten collarets de ferro i grans carcasses al cap, sobre les quals duien una mantelleta que feien de para-sol i els cobrien el semblant. Però altres dones s'hi posaven un petit tympanon al voltant del coll que tancaven amb força al bescoll, el cap fins les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere.

[edita] Història

Imatge:Pesseta amb la Dama d'Elx.jpg

Bitllet d'una pesseta de l'any 1948

Un jove treballador, Manuel Campello i Esclapez, Manolico, trobà casualment l'escultura el dia 4 d'agost de 1897, mentres estava realitzant tasques d'aplanament del tossal de l'Alcúdia, per a finalitats agrícoles. Aleshores, Manolico batejà amb el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francés a l'arqueologia, comprà l'escultura poques setmanes després, i l'envià a França, on es mostrà al Museu del Louvre, i durant la Segona Guerra Mundial s'amagà la peça per a protegir-la. El govern de Vichy negocià el seu retorn amb el govern de Franco a partir de l'any 1940, i el 27 de juny de 1941 l'escultura fou traslladada al Museu del Prado (Madrid) i, al seu torn, fou traslladada en 1972 una altra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, malgrat les reclamacions populars perquè tornara a Elx, on hi ha una reproducció d'imitació al lloc on se'n trobà.

Amb la Dama d'Elx es promoguè l'interés per la cultura íbera pre-romana, i apareguè a l'any 1948 als bitllets espanyols d'una pesseta. Les mobilitzacions socials per a la seua tornada començaren a la dècada dels anys 60, quan Manuel Martínez Macià fundà l'Ordre de la Dama d'Elx per a reivindicar el seu retorn al País Valencià.

[edita] Conflicte sobre la seua propietat

Ampliació de la fotografia

El Dr. Campello estava casat amb Asunció Ibarra, filla d'Aureliano Ibarra Manzoni, un humanista del segle XIX que es dedicava també a l'Arqueologia com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable nombre d'objectes i vestigis íbers a les seues terres de conreu i enllocs altres del terme municipal d'Elx. Amb això havia anat formant una col·lecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, amb l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la Reial Acadèmia Espanyola de la Història, perquè finalment fòra mostrada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. A més a més, al seu testament posava com a condició que la col·lecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

Després de la mort d'Aureliano Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elx per a tractar sobre la compra, arribant-hi l'acord d'adquirir la col·lecció sencera amb pagaments a tres terminis. En dates properes del pagament del tercer termini es trobà la Dama d'Elx, la peça del qual Asunción Ibarra no estava d'acord en incloure'l en la col·lecció, i l'Acadèmia no estava d'acord en seguir pagant-ne si no hi inclouia la peça. Mentrestant, la "reina mora" es feia famosa a Elx, era motiu de conversa, i tothom volia conèixer la troballa de prop.

Quan arribà el mes d'agost, mentre es cel·lebrava el Misteri d'Elx durant els dies 14 i 15, Pedro Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòleg francés Pierre Paris. Aquest, en adonar-se'n de la importància de l'escultura íbera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una quantitat per la peça: 4.000 francs de l'època. Malgrat la disconformitat d'Asunción Ibarra, el bust fou venut i el 30 d'agost de 1897 partí cap a París.