Dàgor Aglareb

De Viquipèdia

A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Dàgor-nuin-Giliath (o la Batalla Gloriosa) va ser la tercera de les Batalles de Beleríand, entre les forces de Mórgoth i els elfs nóldor de Belèriand.

Després de la Dàgor-nuin-Gíliath els nóldor havien desaprofitat l'ocasió d'eliminar les forces de Mórgoth i havien esmerçat els seus esforços en la fundació dels seus nous regnes a Belèriand. Un cop va tenir els exèrcits refets, Mórgoth va decidir tornar a llençar un atac contra els elfs abans no es tornessin massa poderosos.

Mentre les Éred Engrin treien foc, sortiren d'Àngband nombrosos batallons d'orcs, que van obrir-se camí a través del pas del Sírion i la depressió de Màglor. D'entrada van trobar poca resistència, ja que Thíngol havia tancat Dòriath i renunciava a lluitar, i els Laiquendi d'Ossíriand no van voler participar en la guerra des que el seu líder havia mort a la Primera Batalla, però quan van arribar més al sud van ser aniquilats per les forces dels nous regnes nóldor i pels elfs de Cirdan a Falas.

Mentrestant, el cos principal de l'exèrcit del Senyor Fosc va descendir cap a Dorthònion, on els bessons Àngrod i Aegnor van contenir l'atac fins que Fingolfin i Maedhros van contraatacar a les planes de Lothlann i Ard-galen. Atrapats entre dos exèrcits, la major part dels orcs van ser destruits. Els que van poder fugir van ser perseguits pels nóldor que els van encalçar fins a les envistes d'Àngband.

Aquesta va ser la primera victòria completa dels elfs contra Mórgoth, i per això fou coneguda com la Batalla Gloriosa. Els exèrcits del Senyor Fosc havien quedat destruïts i els nóldor van posar setge a la fortalesa d'Àngband, iniciant-se un període de pau vigilant que duraria segles.