Coves del Cogul
De Viquipèdia
Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, que s'estenia durant el Paleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. L'indret és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans.
Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908. Foren descrites per Ceferí Rocafort (Las pinturas rupestres de Cogul, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1908). Una altra edició més àmplia fou publicada per Joan Cabré a El arte rupestre en España (1914).
Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l'art rupestre llevantí, han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (referència 874).
L'escena de la dansa és la més famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí.
Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, així com inscripcions en alfabet ibèric i llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllongà fins a l'època ibèrica i romana.
A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. El conjunt està preparat per a la visita del públic.
[edita] Bibliografia
- Volum I de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: Prehistòria i història antiga, de Joan Maluquer de Motes.
