Corts de Montsó
De Viquipèdia
Les Corts de Montsó de 1362 son convocades per Pere el Cerimoniós per a aconseguir nova financiació amb la que fer front a la guerra amb la Corona de Castella.
Es considera que son les corts que consoliden la creació de la Generalitat, que no es altra cosa que l’establiment com institució permanent de la Diputació del general, creant l'impost anomenat generalitats, un tribut permanent i generals a tot el territori que garantia unes finances pròpies administrades per una institució estable, depenent de les Corts.
Abans, però, hi han dues Corts que són claus en la creació d’aquesta institució:
- Les Corts de Montsó de 1289, quan és designada una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el servei o tribut que els braços concedien al rei a petició seva, i que representa l’autoritat entre Corts.
- Les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera celebrades en 1358-1359. Sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, Castella va envair Aragó i València donant lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona catalano-aragonesa. Aquesta circumstància va motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).
