Contracte de franquícia

De Viquipèdia

El contracte de franquícia és aquell en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'una franquícia per a comercialitzar determinats productes o serveis prèviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i know-how.

Mitjançant el contracte de franquícia es pacta, a canvi de preu, la cessió d'un model d'empresa. La perfecció d'aquests contractes instrumenta la formació de xarxes de distribució molt integrades, que s'han anat estenent amb molt rapidesa i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprudència com pels diferents ordenaments jurídics. A Europa es va estendre aquesta pràctica a partir de mitjan segle XX, aconseguint el ple reconeixent per part de les institucions comunitàries amb el Reglament de la Comissió de la CEE de 30 de novembre de 1988

[edita] Modalitats de franquícia

Franquícia industrial o de producció: El franquiciat adquireix el dret a fabricar i revendre els productes del franquiciador sota la seva marca i sistema propi.
Franquícia comercial o de distribució: El franquiciat adquireix el dret a revendre, pel seu compte i risc i en els seus propis locals, els productes de franquiciador. Es dóna en sectors com ara l'hosteleria, l'alimentació o la roba. Es poden distingir tres submodalitats:
- Franquícies còrner: El franquiciat cedeix una part del seu establiment al franquiciador. Es tracta de punts de venda especialitzats d'altres marques.
- Màster franquícia: El franquiciat adquireix un dret exclusiu a desenvolupar la franquícia en un territori determinat. Aquests franquiciats poden fer, a la vegada, de franquiciadors cap a altres empresaris.
- Franquícia associativa: El franquiciador participa en el capital social de l'empresa franquiciada, o a l'inrevés. Aquestes participacions sempre han de ser minoristes, perquè sinó es tractaria d’un negoci entre la matriu i la seva filial.
Franquícia de serveis: El franquiciat adquireix el dret a prestar serveis sota la denominació i el sistema comercial del franquiciador. Aquest és el cas d'empreses de missatgeria o de bugaderia.

[edita] Obligacions del franquiciador

Comunicar un know-how (manera d’organització interna i externa de l'empresa, que tenen una eficiència molt peculiar) o conjunt de coneixements pràctics no patentats derivats de l'experiència del franquiciador i verificats i contrastats per aquest. El know-how ha de ser substancial i secret, estar identificat en el contracte i servir per a implementar els resultats del franquiciat, permetent-li introduir-se més fàcilment al mercat.
Transmetre al franquiciat els seus signes distintius.
Prestar assistència tècnica i comercial al franquiciat de forma continuada durant tot el període de duració de l'acord. Aquesta obligació comprèn qualsevol avantatge, innovació o avenç que contribueixi a la millor comercialització dels productes o serveis contractuals.
Proveir els productes o les matèries primeres.

[edita] Obligacions del franquiciat

Pagar el cànon d'entrada o forfet, que s'exigeix com un requisit per a incorporar-se a la xarxa.
Pagar els royalties, és a dir, els pagament periòdics del franquiciat al franquiciador, els quals varien en funció del volum de vendes.
Pagar el preu del producte que compri al franquiciador.

[edita] Clàusules freqüents

La pràctica demostra que ens trobem davant de contractes en què es realitza una exhaustiva previsió dels diversos aspectes que han de regir la relació. Vegeu aquí una llista de les clàsules contractuals més freqüents:

Limitacions de caràcter territorial.
Obligacions d’aprovisionament exclusiu dels productes al franquiciador.
Prohibició de no divulgar el know-how.
Obligació de comunicar al franquiciador periòdicament les seves experiències sobre els productes i la seva explotació. Això enriqueix la xarxa.
Obligació dels franquiciats de protegir el respecte dels drets de la propietat intel·lectual i industrial.
Participació conjunta en despeses de publicitat.
Seguir les obligacions del franquiciador en relació a la presentació dels locals.
Demanar autorització al franquiciador per canviar de local.
Obligació d'exclusiva del franquiciador, és a dir, aquest es compromet a no atorgar més franquícies ni a actuar directament en un territori determinat. Això no vol dir que el franquiciador no pugui emetre altres contractes diferents al de franquícia, com el de distribució selectiva.
Obligació del franquiciador de garantir els productes del franquiciat.
Impossibilitat per al franquiciador d'imposar els preus de revenda al franquiciat. Ara bé, tot i incloure's aquest clàusula al contracte es poden establir uns preus recomanats o uns preus màxims.