Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa
De Viquipèdia
El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa el formen les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa. Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català.
Taula de continguts |
[edita] Història
Les tres esglésies es van bastir vora l'emplaçament de l'antiga Ègara romana (de la qual encara es conserven restes) com a seu del bisbat d'Ègara, constituït cap a l'any 450 i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle VIII. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes (com ara el primer, Ireneu) i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. El conjunt episcopal segueix el model bizantí de l'antiguitat, amb dues esglésies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel). Després d'un llarg procés constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l'època visigòtica.
Al segle XII, a Santa Maria s'hi va instal·lar una canònica augustiniana que va durar fins al 1592. Per la seva banda, l'església de Sant Pere d'Ègara, seu de la parròquia, va perdre la seva condició parroquial el 1601, en què va passar a la nova basílica del Sant Esperit del nucli de Terrassa, avui catedral del nou bisbat de Terrassa. Al segle XIX Sant Pere va recuperar la parroquialitat.
Al primer terç del segle XX les tres esglésies van ser objecte d'un profund estudi i una restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel. El conjunt fou declarat monument nacional el 1931, i bé d'interès historicoartístic el 1985. Avui dia són una de les sis seccions del Museu de Terrassa.
[edita] Església de Sant Pere
Al nord del recinte (o a l'esquerra, segons s'entra), és la més gran de totes tres esglésies i dóna nom al conjunt episcopal i també a l'antic poble de Sant Pere (avui barri terrassenc) que s'hi va formar al voltant. Té una sola nau amb absis trilobat i transsepte; la coberta és de volta de canó. La capçalera (l'absis i el transsepte) és d'època preromànica (segles IX i X) i la nau és del segle XII. La porta d'accés, molt senzilla, s'obre al mur sud i està emmarcada per quatre arquivoltes llises. La llum entra a l'interior per dues grans finestres a banda i banda de la porta i per les tres finestretes de l'absis. La façana està coronada per una cornisa amb un fris esculturat sostingut per mènsules en forma de caps humans. Té dos campanars, un d'espadanya, d'origen romànic, al mur que dóna a la plaça del Rector Homs, per on s'accedeix al recinte, i un altre de més modern prop del transsepte.
A l'interior, l'absis té un terra de mosaic del segle X de motius geomètrics, segons la tradició romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb tres rengles de pintures murals del segle XI encara de tipus preromànic, els dos superiors dins d'arcs cecs a manera de nínxols, amb la representació de Sant Pere, Jesús, els evangelistes i altres figures bíbliques. Al mur nord de la nau hi ha fragments de pintures murals gòtiques del segle XIV, d'estil primitiu. A l'esquerra de la nau s'obren dues capelles afegides més modernament, la de Sant Valentí, amb un retaule del segle XVII, i la del Santíssim, amb pintures murals de Ricard Marlet del 1948.
[edita] Església de Sant Miquel
Situada al centre del recinte, entre les altres dues esglésies. Puig i Cadafalch, responsable de les primeres excavacions arqueològiques a l'inici del segle XX, va pensar que l'edifici era un baptisteri. En l'actualitat, es creu que la funció de l'edifici era la de venerar l'enterrament d'un sant màrtir, encara no descobert. La pica baptismal construïda per Puig i Cadafalch, que durant molts anys va marcar l'edifici, ha estat eliminada. És l'única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva sencera, la qual és quadrada, on s'inscriu una creu grega amb nínxols als angles; al mur est s'obre l'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l'exterior. A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans. Sota la cúpula hi ha la piscina del baptisteri, de base octagonal.
Sota l'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal trilobada. La porta d'accés és al mur sud i data del segle XVII. Les portes antigues, al nord i a l'oest, estan tapiades. Els murs de tipus romà, amb fileres alternades de petits carreus i maons, i les característiques de la planta i de les obertures fan pensar que es tracta d'un edifici construït a cavall dels segles IX i X. També del segle X sembla que són les pintures murals de l'absis, amb una escena del Crist voltat d'àngels i, a sota, els dotze apòstols.
[edita] Església de Santa Maria
Aquest edifici romànic, de l'inici del segle XII, es troba al sud del recinte i té planta de creu llatina. La capçalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, pertany a un temple de construcció anterior. La coberta de la nau és de volta apuntada i la del transsepte, de volta semicircular. Al creuer s'alça un cimbori octagonal coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants. El cimbori i el dalt dels murs nord i oest tenen decoració llombarda, amb faixes i arcuacions cegues. La porta d'entrada és senzilla, d'arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants i un carreu romà reaprofitat. A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, resta del claustre de la canònica augustiniana del segle XII.
Davant i dins l'església es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianes i visigòtiques, com els mosaics sobreposats (l'un del segle IV i l'altre del segle V), l'absis rectangular visigòtic i amb criptes sepulcrals (excavat sota la nau de l'església romànica) o l'antic baptisteri (sota el transsepte).
La volta de l'absis està coberta de pintures murals de tipus lineal, amb traços vermells i verds, que narren la vida i la Passió de Crist; tot i que segueixen l'estil paleocristià, daten segurament del segle X. També a l'absis hi ha una taula d'altar altmedieval i una talla gòtica de la Mare de Déu del segle XIV.
Les parets de Santa Maria guarden peces artístiques destacades, a manera de museu que recull les obres principals de tot el conjunt episcopal de Sant Pere. Al llarg de la nau hi ha uns plafons amb pintures murals a cavall entre el romànic i el gòtic que abans eren a l'absis, del qual s'arrencaren perquè es poguessin observar les anteriors, visibles actualment. També hi ha una pedra d'altar del segle X i làpides sepulcrals medievals i romanes (en una hi ha la primera documentació escrita del nom del municipi romà d'Ègara). Al transsepte hi ha tres retaules gòtics de gran valor:
- El retaule dels sants Abdó i Senén, al braç esquerre del transsepte, obra de Jaume Huguet per a l'església de Sant Pere, pintat el 1460. Està molt ben conservat i és un dels més cèlebres de l'artista. Els sants titulars hi són representats al centre, voltats d'escenes de la seva vida i del seu martiri. A la part inferior hi ha imatges dels sants metges Cosme i Damià.
- El retaule de Sant Miquel, al costat de l'anterior, obra de Jaume Cirera i Guillem Talarn, que la va acabar, datada entre 1450 i 1451. S'hi veuen escenes de la lluita entre àngels i dimonis i tres representacions de la Passió.
- El retaule major de Sant Pere, al braç dret del transsepte, obra de Lluís Borrassà del 1411. Hi falta la taula central, i les vuit laterals presenten diverses escenes de la vida del sant. Vora les taules del retaule de Sant Pere hi ha una absidiola amb pintures murals romàniques de la fi del segle XII, amb un Crist en Majestat i escenes del martiri de sant Tomàs Becket.
