Cleòpatra II

De Viquipèdia

Cleòpatra II (Κλεοπάτρα, vers 185 aC - 116 aC) fou reina d'Egipte.

Era filla de Ptolemeu V Epífanes i de Cleòpatra I. Després de la mort de la seva mare el 176 aC es va casar amb son germà Ptolemeu VI Filomètor vers el 173 aC. El selèucida Antíoc IV Epífanes va envair Egipte el 170 aC, i Ptolomeu i Cleòpatra foren fets presoners. Quant fou obligat a retirar-se pels romans, Antíoc va establir a Ptolemeu VI i Cleòpatra II com a reis vassall a Memfis el 5 d'octubre del 170, en oposició al germà Ptolemeu VIII Evergetes II que s'havia proclamat a [Alexandria]. El 169 aC els tres germans van acordar governar junts, i encara que Antíoc va tornar (169 aC), es va haver de retirar altra cop sota pressió romana i els tres germans van romandre al poder.

El 164 aC Ptolomeu VIII va expulsar a son germà i germana del poder, però ambdós foren restablerts el 163 aC pels llegats romans, i Evergetes va rebre el regne de Cirene, i els dos germans restaurats van seguir cogovernant fins a la mort de Ptolemeu VI, a la mort del qual va assolir la regència del seu fill de 16 anys Ptolemeu VII Neofilopàtor.

Sota una gran pressió política dels romans es va haver de casar amb el seu germà Ptolomeu Evergetes de Cirene conegut per Fiscó, el 144 aC, el qual havia portat un exèrcit a la capital. El mateix dia del casament el jove fill de Cleòpatra II fou assassinat, i ella fou apartada del poder tot i que va mantenir bones relacións amb el seu germà-espòs amb el que va tenir un fill anomenat Ptolemeu Memfita.

El 142 aC Evergetes es va casar amb la seva neboda, filla de Cleòpatra II i de Ptolomeu VI, Cleòpatra III, probablement sense divorciar-se de Cleòpatra II.

El 131 aC una revolució va enderrocar a Evergetes i a Cleòpatra III i va portar al poder a Cleòpatra II. Llavors alguns historiadors pensen que va governar sola i altres que va proclamar rei a Ptolemeu Memfita, fill que havia tingut amb Evergetes. Però el rei enderrocat va aconseguir fer assassinar al seu propi fill i enviar els trossos a la mare que en tot cas va conservar el poder com a única reina. Va intentar casar-se amb Demetri II Nicàtor i buscar la protecció de Síria (vers 129 aC) però fou enderrocada i va haver de fugir a Síria (127 aC) i Evergetes es va presentar a Alexandria i va reclamar el tron que va obtenir fàcilment, ja que entre els que havien enderrocat a Cleòpatra hi havia una part dels seus partidaris.

El 124 aC Cleòpatra II i son germà Evergetes es van reconciliar i possiblement va governar associada a son germà-espòs i a la seva filla i dona-germana del rei, situació que va durar fins el 116 aC en que Evergetes va morir i va deixar el regne a la seva dona Cleòpatra III. Cleòpatra II va morir poc abans o després dins el mateix any 116.