Cèl·lula de Schwann

De Viquipèdia

Les cèl·lules de Schwann són cèl·lules glials perifèriques que s'originen a la cresta neural. Acompanyen a les prolongacions (axons) de les neurones formant una beina aïllant de mielina.

Segons el diàmetre de l'axó, la cèl·lula de Schwann desenvolupa una estructura diferent.

Acompanyant als axons neuronals de petit diàmetre, les cèl·lules de Schwann són amielíniques (sense mielina) i poden allotjar diversos axons.

Pel contrari, els axons de major diàmetre, són envoltats per cèl·lules de Schwann mielíniques, és a dir, poseeixen mielina. Al llarg dels axons, en la envoltura mielínica es produeixen bandes circulars sense mielina, la qual cosa sembla coincidir amb el límit entre les cèl·lules de Schwann. Aquestes bandes sense mielina s'anomenen nodes de Ranvier. La mielina es composa de capes concèntriques de la membrana de les cèl·lules de Schwann que rodegen de manera espiral a l'axó de la neurona.

Les cèl·lules de Schwann funcionen com a aïllant elèctric mitjançant la mielina. Aquest aïllant, que envolta a l'axó, provoca que la senyal elèctrica que l'atravessa no perga intensitat, facilitant així que es produeixi l'anomenada conducció saltatòria.

Les cèl·lules de Schwann també ajuden a guiar al creixement dels axons i la regeneració de les lesions (neurapraxia i axonotmesis, però no intervenen en la neurotmesis) dels axons perifèrics.