Batalla d'Almansa
De Viquipèdia
 |
|||||||||||||||||
| Batalla d'Almansa | |||||||||||||||||
| Batalla d'Almansa | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Conflicte | Guerra de Successió Espanyola | ||||||||||||||||
| Data | 25 d'abril de 1707 | ||||||||||||||||
| Localitat | Entre Almansa | ||||||||||||||||
| Resultat | Decisiva victòria filipista | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió), perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i l'implantació dels Decrets de Nova Planta.
Al País Valencià, hui dia encara perdura el dit: Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, o "De ponent, ni vent ni gent", rememorant aquesta derrota.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Durant el transcurs de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V havia perdut els territoris dels Països Baixos, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al País Valencià.
L’exèrcit aliat es va retirant fustigat per l’exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d’Almansa.
[edita] La batalla
Les unitats dels combatents són els batallons d’infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s’agrupen en regiments i en brigades. Els dos exèrcits es despleguen cara a cara al llarg de 6,5 km, on els aliats alineen 42 batallons d’infanteria i 60 esquadrons de cavalleria, enfront dels 50 batallons i 81 esquadrons de cavalleria dels franco-espanyols, ambdos en dues línies files de profunditat.
La batalla s'inicia a les 15 hores, amb el foc de l'artilleria. Les tropes aliades, cansades, en inferioritat numèrica i mal dirigides, es trenquen entre el centre i el flanc dret amb els embats de la cavalleria francesa, mentre en el flanc esquerre la superioritat numèrica de la cavalleria francesa també determina la fugida de les tropes aliades. El flanc central durant els primers moments de la batalla infligeix moltes baixes, però acaba fugint una vegada perduts els flancs esquerre i separat del flanc dret, que es va rendir a les 17 hores.
[edita] Conseqüències
La victòria a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d'Espanya pels Borbons. Amb el principal exèrcit pro-Habsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de València. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, doncs el propi Arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d'Utrecht el 1713. La guerra s'allargaria fins el 1715 amb la rendició de les Pitiüses.
Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.
