Andreu Alfaro i Hernández
De Viquipèdia
Andreu Alfaro, nascut a València el 1929, és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brancusi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.
Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional
A finals de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics.
El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d’Honor Jaume I i el 1981 el Premio Nacional de las Artes Plásticas.
El 1991 la diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques.
Les seves obres més importants són La rella ([1961]), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l’amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument al Països Catalans, a Tàrrega (1981).
El cantant Raimon li dedicà una cançó.
[edita] Enllaços externs
- Andreu Alfaro a www.the-artists.org (en anglès)
- Biografia (en espanyol)
